> Univers madur: Perspectives i punts de vista

18 de setembre de 2013

Perspectives i punts de vista




Després de la Diada i de l'èxit d'organització, participació, civisme, optimisme i il·lusió que va resultar la Via Catalana, se n'ha escrit molt i s'ha parlat encara més, a favor i en contra de la independència, dels catalans, dels secessionistes i dels unionistes, del dret a decidir i de la voluntat de votar, d'adoctrinament i salva-pàtries.

Tant se n'ha parlat, que avorreix i encén i cansa i fa ràbia i costa d'entendre.

Avui, però, un amic m'ha fet veure clar on rau el problema i, bàsicament, és que partim de dos escenaris diferents:
A Catalunya ens imaginem la relació Espanya-Catalunya com un matrimoni.  Un matrimoni que amb el temps ha deixat d'estimar-se o que, si més no, ja no s'estima com abans i ha anat acumulant retrets mutus i desacords.  Arribats a aquest punt, i donat que no sembla haver gaire predisposició a fer teràpia de parella i solucionar desavinences, és fàcil pensar que es millor separar-se i deixar de patir i d'enverinar la relació.  Per desgràcia el divorci ideal, de mutu acord i bon rotllo, és una "rara avis" i per tant, a la pràctica, només cal la voluntat d'un dels dos per trencar la parella.
Espanya es veu més aviat com un cos del que Catalunya n'és un membre, posem un braç, o una cama, o un peu.  Separar aquest membre suposa una amputació, una mutilació del cos, i tot i que considera aquest membre malalt, dolós, gangrenat, es resisteix a permetre l'amputació.
A mi em cansa ser la part malalta i gangrenosa d'un cos; em cansa que parlin de mi com si no tingués criteri ni capacitat de pensar per mi mateixa, com si m'haguessin de salvar malgrat ser part del mal.  No, decididament no m'agrada sentir-me així.
En una situació ideal, m'agradaria més tenir una bona relació de parella i, si no és possible, salvar una relació d'amistat i continuar camins diferents que puguin creuar-se sovint i fins i tot anar paral·lels, però sense retrets continus, sense greuges, sense salvadors ni salvats, com dues persones adultes, sensates i raonables.

Difícil.  Cansat i difícil.

4 comentaris :

  1. És una bona explicació, aquesta de les dues metàfores. A més, encaixa perfectament amb un altre pensament que sembla instal·lat al cap dels unionistes: com que nosaltres som un membre del cos (un braç, una cama...) no podem pensar per nosaltres mateixos. Per això ens manipulen els mitjans nacionalistes, perquè no tenim prou neurones. Per això no tenim dret a votar, perquè no tenim prou neurones. Per això la Catalunya independent fracassaria...

    Sí, realment, amb la metàfora del membre tot quadra.

    ResponElimina
  2. Bo el dibuix.
    Em sembla que els governs (d'ací i d'allà) estan més per fer servir les tisores per les retallades que no pas per amputar, no fos cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. per retallar fan servir tisores, lleis, decrets i qualsevol altra eina que tinguin a mà; també el nostre silenci còmplice

      Elimina