> Univers madur: Espriu en família

13 de setembre de 2013

Espriu en família


Aquest any es commemora el centenari del naixement del poeta Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) i per això ha estat designat "Any Espriu".
L'Associació de Relataires en Català (ARC), Relats en Català (RC) i la Revista "Lo Càntich", han convocat el projecte "Paraula d'Espriu"; un homenatge a l'escriptor, amb una doble vessant: literària i artística; i amb un objectiu solidari, destinant els beneficis del projecte a la Marató de TV3 2013.

M'ha fet il·lusió participar-hi i, encara més, que la meva mare s'animés a fer-ho també.

Ella ho ha fet amb aquesta pintura que il·lustra l'estrofa inicial del poema Inici de Càntic en el Temple, que copio a continuació:
INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit.

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

Tot seguit, la meva aportacíó:
                     Direm la veritat
Direm la veritat, sense repòs,
que no podem defallir en el camí;
són molts els noms anònims, silenciats;
noms que no volem oblidar.

Direm la veritat, sense por,
perquè la por ens fa esclaus
i no serem, no podrem ser,
si no som lliures.

Direm la veritat sense resignar-nos
a tancar els ulls per somniar,
que és amb els ulls oberts
quan es somnien impossibles.

Direm la veritat mentre avancem
pel camí de l’esperança
cap a la casa de la llibertat,
de la justícia i de la igualtat.

Direm la veritat i arribarem
al silenci de les paraules,
que han de ser els nostres actes
que parlin de nosaltres.

Igual que les il·lustracions havien de contenir un vers de l'Espriu, també els poemes i relats tenien la condició que la primera línia (en cursiva) fos un vers o una frase d'en Salvador Espriu.  En el meu cas, reconeixereu un vers del Poema XXV, de La Pell de Brau, que diu així:

POEMA XXV
(La Pell de Brau)
Direm la veritat, sense repòs,
per l'honor de servir, sota els peus de tots.
Detestem els grans ventres, els grans mots,
la indecent parenceria de l'or,
les cartes mal donades de la sort,
el fum espès d'encens al poderós.
És ara vil el poble de senyors,
s'ajup en el seu odi com un gos,
lladra de lluny, de prop admet bastó,
enllà del fang segueix camins de mort.
Amb la cançó bastim en la foscor
altes parets de somni, a recer d'aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
Anem tancat les portes a la por.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada