> Univers madur: Bellesa i moda

15 de setembre de 2013

Bellesa i moda


Podeu trobar aquesta pintada a la cantonada de Tamarit i Borrell; bé, més que pintada hauria de dir retolada perquè les seves dimensions són més aviat petites, però el seu missatge és clar i m'ha fet sentir identificada amb la xicota de qui ho hagi escrit.

Més que lletja, a mi em fan sentir fora de lloc.  Se'm fa difícil seguir tendències i estar al dia de modes i estils; deu ser per això que com més llegeixo i intento seguir-les, més inútil em reconec.  I ja no parlem d'intentar compartir les talles de les models o d'intentar buscar segons quina talla en segons quina botiga; perquè sí, algunes tenen la talla XL, però és una XL en la que difícilment hi cabria una talla 40.
Per sort tinc una edat que ja em preocupa poc sentir-me més o menys "guapa"; sóc com sóc i encara que, com a tothom, m'agrada sentir-me bé i agradar-me a mi i als altres, tampoc em treu massa la son.

Són figues d'un altre paner les (i els) preadolescents, adolescents i jovent en general que viuen aquest assetjament mediàtic i comercial amb molta més inseguretat, sotmeses a una gran pressió per satisfer cert ideal de bellesa, per seguir la dictadura de la moda i mantenir-se "IN" no només en el vestir sinó també en talles, cosmètics, complements i postures.  Moltes (la majoria, espero) superen aquesta etapa amb més o menys èxit; però són moltes també (cada dia més) que són víctimes d'aquests missatges i  acaben desenvolupant una baixa autoestima, falta de seguretat, autoexigències desmesurades, quan no trastorns alimentaris i depressió que les poden conduir a l'autodestrucció i a la mort.

Vist des de fora, és molt difícil entendre el raonament que segueix el seu cervell, compartir la seva visió sobre elles mateixes, sobre el seu cos.  Quan t'apropes a la problemàtica, ni que sigui una mica, et sorprèn la tristesa infinita que desprenen els seus ulls i la desafecció que senten per elles mateixes.
Quan una tarda, anant de passeig, veus aquesta pintada, fa ràbia, una ràbia sorda per no ser capaç de trencar aquesta dinàmica; per no saber com fer que la moda sigui una forma de vestir i no un jutge sobre la validesa de les persones; per no poder fer res perquè la xicota del graffiti se senti guapa malgrat les revistes.
Espero que l'autor-a de la pintada sàpiga transmetre-li a la seva xicota, com de guapa és als seus ull, i com poc important és que sigui guapa o lletja per ser estimada.


2 comentaris :

  1. Les noies guapes i primes solen fer uns grans esforços per mantenir la línia cap als quaranta. I algunes es tornen anorèxiques fins i tot.
    Jo faig panxa, i la veritat és que m'agradaria de no fer-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, jo faig panxa (i cul i pit) i també m'agradaria no fer-ne; mirar-me al mirall i pensar què bona estàs! però (en el meu cas) no és el cas :(

      Com deia Jean Cocteau (1889 - 1963), "seria molt sensat que els miralls reflexionessin una mica abans de tornar la imatge.

      Elimina