> Univers madur: Materia fidei

7 d’agost de 2013

Materia fidei

El neguit li corsecava les entranyes i no sabia ben bé què fer per aturar-lo.
No obeïa a res; no hi havia cap motiu ni cap evidència preocupant, però sentia dins seu aquell rau-rau que no callava.

Sense adonar-se va començar a recitar velles oracions: "Pare nostre, que esteu en el cel, ...", "Déu vos salvi Maria, plena sou de gràcia ...", "Pare nostre, que esteu en el cel, ...", "Déu vos salvi Maria, plena sou de gràcia ...", "Pare nostre, que esteu en el cel, ...", "Déu vos salvi Maria, plena sou de gràcia ...".
Era conscient que les repetia un cop i un altre, sense sentir-les i sense pensar-hi; sabent de cert que no hi creia en aquestes coses, però sense poder deixar de fer-ho; com un mantra que, a força de ser recitat i repetit, l'asserenava.

Es va preguntar si per això servia la fe, per a trobar consol en el neguit; però el fet de pensar el distreia de la seva lletania i li retornava el desassossec.
No, millor no pensar.
Preguem.

Fotografia de Garrit Pieper

3 comentaris :

  1. Com a borregos! A mi m'agrada El llibre del desassossec de Pessoa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, me l'apunto lectura per aquestes vacances. ja et diré què em sembla

      Elimina
    2. ninona,
      crec que no és un llibre que te'l puguis acabar a les vacances, jo me'l llegeixo a glops de tant en tant.

      Elimina