> Univers madur: Camins de felicitat

27 d’agost de 2013

Camins de felicitat


Avui una amiga ha penjat aquesta foto al facebook i he de dir que m'agrada la frase i que jo mateixa he defensat sovint aquesta postura.  És com una filosofia vital, una actitud, una recerca de la felicitat que té més a veure en ser que no pas en desitjar.

Un altre amic sostenia en una conversa que la felicitat és una petita utopia i que no s'ha de demanar res més a la vida; que els desitjos i les afeccions són el que ens fa infeliços, i que és sense ells que som capaços de viure amb serenitat.


I clar, gairebé tots dos estan dient el mateix, però no.

De sobte m'ha vingut al cap la imatge d'un encefalograma pla, serè, estable i monòton; i una por terrible que darrere aquest missatge sobre la felicitat s'amagui la inèrcia del conformisme, molt més còmode, molt més amable, molt menys colpidor, i anímicament demolidor.

El fet de gaudir d'allò que tenim i de no sentir-nos perpètuament insatisfets per allò que no tenim i que potser voldríem (sobretot en l'àmbit material), no és contrari a desitjar altres coses, a mantenir o descobrir noves afeccions, a voler que les coses canviïn, a continuar avançant.
El fet de gaudir d'allò que tenim és només un antídot contra l'amargor de la insatisfacció, una recepta per trobar la felicitat en les petites coses que fem i gaudim diàriament.

La felicitat mai pot ser una excusa per la comoditat, el conformisme i l'immobilisme.  La felicitat ha de ser un camí; i un camí requereix recorre'l, moure's, avançar.

Sigueu feliços.


3 comentaris :

  1. Biològicament, entenc que la nostra programació ens empeny a caminar vers la satisfacció de les nostres necessitats i que a això, els humans, li hem dit felicitat. Des d'aquest punt de vista, algú que es consideri feliç certament tindrà menys incentiu per moure's d'allà on és.

    Una altra cosa és que "allà on és" hagi de ser necessàriament una cosa passiva. Per exemple, algú que li agradi escriure i hagi aconseguit ser escriptor professional, probablement no tingui necessitat de "moure's". Però això no vol dir que no estigui fent res. Al contrari: està escrivint, que és allò que li agrada fer.

    ResponElimina
  2. Sergi, Helena, totalment d'acord: no tenir la necessitat de "moure's" no vol dir que no s'estigui fent res; fins i tot es pot estar fent coses molt gratificants.
    Quan parlava de la por que em feia la felicitat com excusa, em referia més aviat a caure en aquest posat de "no estem tan malament", "si ja estem bé com estem", etc., que pot servir per sentir-nos comfortables i raonablement feliços, però que en el fons és una renúncia a estar millor, a estar com realment voldríem, possiblement per no haver-nos d'enfrontar a situacions que ens farien (com a mínim temporalment) més infeliços.

    ResponElimina