> Univers madur: Quirat mig

17 de juliol de 2013

Quirat mig







Edicions 1984
Col·lecció Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-75-7



Text de la contraportada
L’Alícia, una dona madura que treballa de controladora aèria, casada amb un metge i amb dos fills, comença a desaparèixer de manera intermitent. No dóna explicacions a ningú ni deixa cap rastre d’on va.
El marit, completament desorientat i preocupat, intenta parlar-li, veure si està malalta, desentrellar tant de misteri. Ella li demana confiança, que la respecti en aquesta mena de reclusió voluntària, cosa que ell intenta fer plenament. Però arriba un moment en què la situació es fa insostenible.
Què li passa? I, sobretot: amb qui es troba? Els dubtes van teixint un mur entre la parella.

Quirat i mig és la història d’una recerca interior. No hi ha res que passi avui que no hagi tingut un inici temps enrere. Trobar aquest fil i seguir-ne el recorregut és el que intenta l’Alícia: aprendre a escoltar-se, a mirar dins seu sense que la imatge de si mateixa li reboti com en un mirall. I el que va adquirint li serveix per reconciliar-se amb el seu passat. Una novel•la plena de picades d’ullet al lector i de material simbòlic, com ara l’anell que dóna títol a la novel•la i que la protagonista perd al principi del relat. Finalment, els diferents elements conflueixen i la realitat s’imposa. Encara que l’Alícia no n’acaba de ser conscient, es prepara per a una última gran experiència.


Dos fets -el suïcidi d’una amiga i la pèrdua del seu brillant de quirat i mig- són els detonats del sotrac interior que pateix l’Alícia i que trastorna absolutament el seu món i també el del seu entorn: marit, fills, amics i feina. Aquest terratrèmol empeny l‘Alícia a la reflexió, a la recerca de les causes del seu estat, la seva desesperació i el seu dolor.
A través del mirall de la vida entra en el món de Llarim, un món que li ofereix la pau que necessita, el consol a tanta desgràcia, la comprensió d’uns personatges que li permetran comprendre certs episodis de la seva vida, reconciliar-se amb ella mateixa, perdonar-se i perdonar. En el seu món real, però, no és tan fàcil admetre aquests viatges fantàstics, les seves desaparicions inexplicables, els seus canvis d’humor, tot i que sovint aquesta incomprensió és fruit de la por: la por a l’absència, la por a allò que no s’entén, la por a perdre el que més estimes.

Aquest llibre me’l va deixar un amic que l’havia comprat perquè la M.Dolors Millat havia estat mestra seva a l’Escola d’Escriptors. Quan me’l va deixar ja em va dir que m’agradaria, no sé si perquè ja em coneix els gustos o perquè també li havia agradat a ell, però he de dir que va encertar de ple (gràcies Narcís).
Una pot sentir-se fàcilment identificada amb la protagonista, potser per la proximitat d’edat o per similitud de sexe; però segur que en aquesta identificació també té molt a veure l’excel•lent trama i la narrativa. La fantasia i el simbolisme latent en tota la història (mirall, viatges, rius foscos, clarors i tenebres), fan d’aquesta novel•la un relat apassionant, el retrat d’una vida que podria ser la de qualsevol i que és alhora una reflexió sobre el pas del temps, sobre les decisions presses, sobre l’esperança i el desencís.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada