> Univers madur: L'estiu que comença

19 de juliol de 2013

L'estiu que comença

Planeta Editorial (2013)              
Col·lecció Ramon Llull              
               ISBN: 9788497082570                            


Text de la contraportada
L’estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.





L’estiu que comença és una fantàstica novel·la sobre l'amistat, la família, la felicitat, els costums i l'amor, amb l'impagable avantatge de no ser una novel·la romàntica ni caure en tòpics i judicis morals.  Senzillament les coses passen i són com són.

Els protagonistes principals són la Júlia i l'Andreu, dos bons amics, fills d’amics i pares d’amics, que no volen ser protagonistes d'una història ja escrita, però que ho són. Al seu costat, la Roser i l’Elvira, el Joan i el Valentí, la Selma i l’Ernest i d'altres que no poso però que són també especials i propers.
La història comença amb l'embaràs de la Roser i l’Elvira -amigues íntimes- i acaba quan els protagonistes -els nens d'aquells embarassos- passen la cinquantena.  Al llarg d'aquests 50 anys -explicats una mica a salts- els personatges creixen i maduren amb una referència constant: la revetlla de Sant Joan al jardí de Can Balart, el dia més important de la història, quan les dues famílies es retroben per brindar “Per l’estiu que comença!”.
Com passa sovint, les famílies Reig i Balart (la Júlia i l'Andreu) s'apropen i s'allunyen segons la dissort o el destí va condicionant la seva vida.
En la novel·la no passa res que no sigui absolutament creïble: les relacions familiars i de parella, les gelosies i els suports incondicionals, les traïcions i les tradicions bastides a força de repetir petits gestos; però potser perquè tot és absolutament creïble, és fàcil identificar-te amb els personatges, en alguna situació, potser en les converses, i això resulta un valor afegit.

L'estiu que comença és una història que respira estiu però que està plena de molts altres moments; és una història que enganxa i emociona.  Els personatges són propers i la narració és fluïda, delicada i gairebé poètica en certs moments. Si heu llegit fins aquí, ja haureu endevinat que m'ha agradat molt i molt.  M'he enamorat amb els personatges i també he plorat amb ells, i quan vaig acabar-lo de llegir em va saber molt greu que s'hagués acabat.

Vaig llegir per primer cop la Sílvia Soler amb Petons de diumenge i em va agradar molt.  M'alegra ratificar aquesta impressió amb L’estiu que comença.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada