> Univers madur: La casa del silenci

22 de juliol de 2013

La casa del silenci


Ed. Rosa dels vents
Col·lecció Narrativa catalana
ISBN: 
978-84-01-38819-4

Text de la contraportada
Aquesta és la història de diverses dones i d'algun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes però que sobretot estimen la música. Aquesta és la història d'un violí que passa de mà en mà, d'un director d'orquestra exiliat que viu entre notes musicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta. Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.

La casa del silenci és una magnífica novel·la de caire intimista, la història narrada gira al voltant de la música, amb la màgica presència de l"Stainer", un violí que a mesura que avança la història va prenent protagonisme fins gairebé arribar a convertir-se en l'eix central sobre el que gira la narració, i on també ens trobem amb el riu Spree que amb el seu cabal arrossega la història d'una dona trencada.

La Teresa, la Maria, l’Anna i en Mark són els narradors d’una història que evoluciona a partir dels fragments que ells expliquen.
El protagonista silenciós és en Karl T., director d’orquestra i que viu en una casa on regna el silenci però que rebosa musica pertot. Ell és música i viu tots els aspectes de la seva vida com viu la música, fins el final.
L’altre protagonista silenciós és l’Stainer, el violí d’en Karl, que té màgia i que salvarà la vida de la Teresa -que posa massa ànima en les notes- i serà només un trofeu per l’Anna –que és una violinista virtuosa però sense ànima-.
I sempre al costat d’en Karl, la Maria -la minyona que sent la música a la boca de l’estòmac- i, més tard, en Mark -el fill desconegut que mai serà com el seu pare.

La història flueix fàcilment sempre al voltant de la música, del violí Stainer i del concert per a dos violins de Bach. En ocasions és una novel·la un pèl massa previsible, però en general és un relat sensible i farcit de sentiments que a vegades van de la mà i en altres moments són totalment oposats.
En resum, La casa del silenci és una novel·la tendra i agradable de llegir; fa venir ganes de sentir música i menjar xocolata amb nata; i resulta ideal per unes vacances vora la piscina.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada