> Univers madur: El fruit del baobab

24 de juliol de 2013

El fruit del baobab


 Edicions 62 (2013)
Col·lecció El Balancí
ISBN: 97884297700
Text de la contraportada
Dos mons, dues cultures, tres vides plenes de dilemes.  La Lola, una pediatra separada de fa poc, sap que als seus trenta-nou anys li queden poques oportunitats per ser mare.  L’Aminata, en canvi, una jove gambiana, ha decidit que no vol tenir més fills. Potser perquè l’aixopluc del baobab de la infantesa s’ha esvaït i ara viu en un territori hostil.  La feina és incerta, acaba de descobrir la intenció del marit d’afegir una segona esposa a la família i la filla gran s’ha tornat rebel.

Efectivament, la Binta, la millor estudiat de l’institut i en plena eclosió adolescent, està disposada a trencar els tabús i les tradicions de la família: s’ha enamorat d’un noi blanc, s’avergonyeix de l’analfabetisme de la mare i, sobretot, no li perdona la seva mutilació.  La Lola, la metgessa d’ulls hipnòtics com el mar, de mica en mica es guanya la confiança de l’Aminata i la Binta i s’involucra perillosament.



La novel·la explica la història de la Lola, una pediatra barcelonina recentment separada que fuig del seu entorn i es refugia en una nova vida a Mataró.  A l'ambulatori on treballarà coneix l’Aminata, una dona gambiana que va arribar a Mataró seguint al seu marit i que té quatre fills: dues nenes i dos nens.  Entre dubtes i consciència la Lola s'implicarà en la seva vida, la de la seva família i també en altres lluites.

Tot comença, o es desencadena, quan la Lola reconeix la Binta -la filla gran de l'Aminata- i descobreix que li han practicat l'ablació.  A partir d'aquest fet, la Lola sent la necessitat de documentar-se i d'implicar-se per evitar que a la Fatou -la germana petita de la Binta, de set anys- pugui patir la mateixa pràctica.
Paral·lelament l’Aminata descobreix la intenció del seu marit d’afegir una segona esposa a la família i de dur a la Fatou, la seva filla de set anys a Gàmbia per tal de que li practiquin l’ablació tal com van fer amb ella mateixa i amb la seva filla gran, la Binta.  Però l'Aminata, digna, elegant, immigrant i analfabeta, ja no té tan clars els preceptes i tradicions en què ha estat educada, i la por de perdre la seva relació amb la Binta -amb qui sosté amargues discussions- l'esperona per fer un pas endavant.
D'altra banda, la Binta, jove gambiana de catorze anys, molt intel·ligent, absolutament adolescent i rebel, i amb un caràcter força dur, és qui més pateix el xoc cultural entre el seu món actual i les tradicions imposades per la seva família.  Un xoc que es tradueix en el rebuig frontal a la cultura mandinga, en la vergonya per l’analfabetisme de la seva mare, i en l'odi profund pel que li van fer quan encara era una nena abans de deixar el seu país d’origen.  Com diu la Lola, «És una bestiola espantada, malfiada. Una noia de catorze anys sense clítoris. Un àngel mutilat»; sort en té del seu amor -un company d'institut- que la rescata amb la màgia dels poemes de Papasseït (fantàsticament trobats).

M'encanta la imatge de les lletres com «formigues arrenglerades a la recerca del formiguer».
M'agrada la descripció «Son fortes, les dones africanes. Àfrica, és nom de dona».
Em dol, em colpeix, em revolta l'acceptació «Ja se sap: la dona, la sang i el dolor van emparellats.  La purificació, la menstruació, la nit de noces i el part.  El patiment és llei de vida si has nascut en femení.».

Entre les dades aportades per la recerca de la Lola:
"Cent cinquanta milions de dones en el món pateixen l'ablació, mutilació genital femenina.  Sis mil nenes al dia són brutalment mutilades.  Tallades per àvies amb el consentiment de les seves pròpies mares, sense anestèsia, sense medicació, ni cap tipus d'antibiòtic.  Usant per això fulles rovellades, trossos de vidre o navalles d'afaitar velles.  Una altra pràctica més extrema és la infibulació, que consisteix a tallar més del clítoris, els llavis i suturar la vagina ".
La novel·la és molt més que una història de dones valentes i fascinants; és una història per reflexionar, reflexionar i reflexionar; una visió gens estereotipada de l’ablació que defuig prejudicis i enfrontaments entre bons i dolents.  Perquè si bé des de fora, des de la nostra cultura, és fàcil adoptar certes postures, no podem deixar de fer-nos la pregunta amb la que topa la Lola durant la seva croada personal:  «Com pots parlar a algú d'una cosa que no sap què és?».

En resum, us la recomano.  La història és genial; les dades, brutals; la denuncia, colpidora; el ritme, encertat; les protagonistes, valentes i amb caràcter.  Fins i tot si no us agrada (cosa que em sembla gairebé impossible, però reconec que és una història dura i difícil de pair), segur que no us deixa indiferent.

Havia llegit la Maite Carranza amb la trilogia de "La guerra de les bruixes" que, tot i ser per a públic infantil-juvenil, vaig llegir d'una tirada.  No cal dir que en aquesta ocasió s'ha superat amb escreix.

Sobre l'ablació, a vegades és més punyent si ho sentim explicar per algú que ho ha patit.  En l'apunt El botó del meu plaer podeu veure i sentir el testimoni de la Waris Dirie.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada