> Univers madur: De teles i cadàvers exquisits

14 de juny de 2013

De teles i cadàvers exquisits

Fa dies que se m'acumula la feina i no abasto a fer tot el què vull ni amb la dedicació que voldria.
Em passa a casa, a la feina, amb aquest bloc i en moltes altres activitats.  Deu ser la primavera, que sempre em ralenteix una mica (allò que en diuen astènia primaveral), o també podria ser l'edat (que fa dos dies va ser el meu aniversari i, encara que no vulgui, tot deu ajudar).

Si volgués aprofitar per fer un acudit fàcil, diria que amb l'edat em vaig "masculinitzant", per allò de fer o no fer més d'una cosa alhora.  Sí, ja sé que és un tòpic total, però ja us he avançant que vaig una mica al ralentí, o sigui que no podeu esperar que les meves neurones siguin més ocurrents.



A la feina, com a regal d'aniversari (pura coincidència de dates) em van obsequiar amb la notícia d'un ERO que afectarà a 312 treballadors.
Un ERO que em preocupa raonablement però que sobretot m'indigna i m'entristeix pel que té de gratuït i de voluntat exemplificadora; perquè em sembla més un ERO cara a la galeria que per solucionar els problemes reals de la CCMA; perquè a voltes voldria no saber certes coses per poder-me creure altres consignes i posats; perquè diria moltes coses i donaria moltes raons, però no sé si les sabria dir com vull.

Us deixo l'enllaç al bloc d'un company d'esports, que reprodueix força bé el meu sentir al respecte, perquè "òbviament, hi ha coses que han de passar per davant d’una tele: educació, sanitat, beques menjador [...] però sembla que interessi més fer un sacrifici vistós a la plaça major del poble." i, en aquest aspecte, és TV3: un cadàver exquisit.

5 comentaris :

  1. Felicitats, ninona, no per l'ERO, sinó per l'aniversari, i que tinguis moltes més astènies primaverals que, ara, amb la calor que fa, ja són estiuenques (el meu caminar pels carrer s'ha tornat lent i a la cerca d'ombres).
    Sobre la corporació no tinc prou elements per opinar, però sí que sé que les decisions de cara a la galeria són més fàcils de fer que les que realment condueixen a l'equilibri del país. No s'hi pot fer res (i jo ja vaig firmar :-)
    Que tinguis un bon cap de setmana.

    ResponElimina
  2. Poques paraules sobre l'ERO, jo també estava sota aquesta espasa damocliana, però just ahir em varen confirmar que estic fora de la llista, trista sort al dels que sí que hi són. Tinc un germà al telenotícies de redactor, alguna cosa em toca aquesta noticia. Sembla que el conte de Sant Jordi el podríem extrapolar a la situació actual, i em sembla que el Sant Jordi de torn que s'ha de carregar al drac especulador ja triga.

    ResponElimina
  3. Miquel, gràcies per les felicitacions i per la signatura ;) Sobre la corpo, segur que jo tampoc tinc tots els elements, però ens sé molts que em descreuen de la voluntat de solucionar els problemes i sovint de la voluntat de fer país. Tant de bo vagi errada.

    Ferran, me n'alegro que hagis quedat fora de la llista, encara que sempre queda un regust amarg pels que no han tingut la mateixa sort. He xafardejat una mica per trobar el teu germà (Òscar ?) però no el conec. Sobre aquest Sant Jordi una mica dropo, no sé que cal fer per espavilar-lo, però està clar que ja triga.

    ResponElimina
  4. ninona, no puc llegir el post que comentes. em diu que no hi és

    gelen

    ResponElimina
  5. Veig que has fet canvis en aquest "univers". Hi hauria d'entrar més sovint. Espero tenir una mica de temps per fer-ho. Em sap greu, això de l'ERO. Sembla que és difícil escapar-se d'una sítuació cada cop més crítica i angoixant.

    ResponElimina