> Univers madur: Una mirada oculta rere un vel

22 de maig de 2013

Una mirada oculta rere un vel


Aquesta fotografia és la imatge del primer anunci contra el maltractament de la dona a la història de l'Aràbia Saudí, juntament amb el lema

 Algunes coses no poden ser tapades

Me la va passar en Marc (el meu fill gran), i em va impactar.  Vaig trobar ocurrent el lema i molt adient la imatge.  Sí, és cert, que podríem discutir molt (ja ho he fet amb alguns companys) sobre el paper de la dona en el món àrab, sobre la vexació o no que suposa l'ús del niqãb, el hijãb o el burqa'; però a mi em sembla un pas important, potser el primer pas, sovint el que més costa.  I penso també que contra la violència sobre les dones hem de lluitar tots plegats i no hem de deixar que cap excusa serveixi per justificar-la.


Germanes en sexe i submissió
a aquest mascle impotent
que aferma la seva feblesa
emprant la força i el menyspreu.

Germanes en sexe i submissió
a aquesta por
que pinta temors en la consciència
i ens fa culpables de ser dones,
                                      i potser lliures i rebels.

Germanes en sexe i submissió
a aquest esglai silent
que ens tenalla el crit i la ràbia
                       al fons de l'ànima.

S'amaguen cops i blaus
                i crits i plors
rere el vel atapeït de la vergonya
que a voltes és de roba
i altres és silenci i indiferència.

Germanes en sexe però mai submises
al desamor que calla
devorat per la broma del desànim,
que esquinça els somnis
i transforma els petons en carícies de sang.

Degota la por damunt els paraigües,
i la pluja regarà un nou coratge
que renaixerà fort i altiu;
de les deixalles dels sentiments
brollarà l'esperança,
                       com fulles noves.



Com proposta del RPV 253:  "Mirada oculta" de Relats en català.

5 comentaris :

  1. Terrible la foto. Hi tanta feina a fer....

    ResponElimina
  2. L'altre dia vaig anar amb la meva parella a una exposició que parlava de dones romanes. Ella va sortir amb una mica de mal cos pel masclisme d'aquella societat.

    Jo li vaig dir que ja voldrien moltes dones del món actual viure com ho feien les romanes. I és que, lamentablement, continua havent-hi països on la dona no té ni tan sols entitat pròpia, més enllà del marit o el familiar a qui pertany. Ja no hi ha esclavitud, diuen. Però continua havent-hi esclaves sexuals.

    M'agradaria ser optimista i pensar que als països àrabs es fan passes en la bona direcció però ho veig tan lluny...

    ResponElimina
  3. Francesc, molta feina a fer; per això qualsevol pas és un gran pas.

    Sergi, és complicat el tema del masclisme perquè està molt arrelat en totes les societats (en algunes més que en altres) i sovint es disculpa per motius culturals o religiosos. No és problema veure la solució lluny (bé, una mica problema sí que ho és quan es veu tan lluny) sempre que cada dia estigui una mica (ni que sigui un quark) més a prop d'arribar-hi.

    ResponElimina
  4. Va ser dura la proposta d'aquell RPV, però avui en dia no tot són flors i violes, ninona. Gràcies per ajudar-nos a treure enfora la ràbia de veure aquesta barbàrie... massa sovintejada i, en certes societats, acceptada...


    d.

    ResponElimina
  5. deò, sí que va costar una mica aquell RPV; sort que tu ets incombustible.
    sobre la violència, uf! no sembla que sigui fàcil acabar amb aquesta barbàrie, no.

    ResponElimina