> Univers madur: Paraules que purifiquen el sòl

29 d’abril de 2013

Paraules que purifiquen el sòl



¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?
Diu que els bàrbars avui seran aquí
¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?
És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.
( ... )            
Esperant els bàrbars   (fragment)
Konstandinos Kavafis    

Al marge de les possibles lectures d'aquest poema, i la seva vigència actual, no l'he posat per parlar del poema en sí sinó perquè avui fa 80 anys de la mort de Kavafis i 150 anys del seu naixement.

Si hagués de parlar de la seva poesia, us diria especialment com m'agrada, en quants moments m'ha acompanyat i quants instants m'evoquen.  Us diria que m'embadaleixen els cossos joves i la sexualitat nua que es desprèn dels seus versos; que em roba el cor la seva melangia i l'angoixa pel pas del temps; que em corprenen els seus mites i herois, com si aquells personatges del passat li oferissin una bellesa i una serenor que no trobava en el seu temps.

Del seu posat polític no en sé gaire.  Sé, però, que creia en el valor de les paraules i en el seu paper privilegiat de portaveu davant la injustícia.  Ho podeu llegir en aquesta nota manuscrita del 19 de octubre de 1902:
Observo sovint la poca importància que donen els homes a les paraules.  M'explicaré.  Un home senzill (i amb "senzill" no vull dir imbècil, sinó algú sense distinció) té una idea, condemna una llei o una opinió generalment acceptada.  Sap que la gran majoria pensa el contrari, i per això calla, creient que no convé que parli, argumentant que amb les seves paraules no canviarà res.  És un gran error.  Jo actuo d'una altra manera.  Condemno, per exemple, la pena de mort.  Tot just tinc ocasió ho proclamo, no perquè cregui que, perquè jo ho digui, l'aboliran demà els governs, sinó perquè estic segur que dient-ho contribueixo al triomf de la meva opinió.  No importa que ningú no estigui d'acord amb mi.  Les meves paraules no es perden.  Potser algú les repetirà o arribaran a orelles de gent que les escolti i s'animi.  Potser algú dels que ara no estan d'acord la recordi en una circumstància favorable en el futur i, amb la coincidència d'aquestes circumstàncies, arribi a convèncer-se o dubti de la seva convicció en sentit contrari.  I així també en les altres qüestions socials i en algunes en què especialment s'exigeix la praxi. Reconec que sóc covard i no puc actuar. Però no crec que les meves paraules siguin inútils.  Ja actuarà un altre.  Moltes de les meves paraules li facilitaran, encara que jo sigui covard, l'energia.  Purifiquen el sòl.
 
Jo també crec en la força de la paraula, en el sentit d'alló que es diu i en la necessitat de dir-ho.  I potser tots som una mica covards, o potser no sabem ben bé què cal fer per denunciar, per canviar, per avançar, per estimar, però segur que sabem dir-ho i potser les nostres paraules també seran energia i purificaran el sòl.
 
L'altre dia, l'Eulàlia posava al facebook:


Tant de bo no ens passi mai.

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada