> Univers madur: Sons i silencis

3 de febrer de 2013

Sons i silencis


"La música està feta de sons i silencis."

Amb aquesta frase, que m'ha encantat, ens han recordat al Palau de la Música la necessitat de respectar el silenci mentre sentíem la música.
No us penseu que jo sóc molt purista, però trobo que sovint ens oblidem d'aquesta necessitat i a vegades costa sentir un concert en l'ambient adequat: sense plors de nens, sense el xiuxiueig constant dels comentaris veïns, sense cel·lofanes de caramels i cremalleres de bosses; només música: sons i silencis.

Dins del cicle "Tardes al Palau", aquest diumenge actuava el Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català i la Banda Municipal de Barcelona, tots dirigits per Salvador Brotons.
La música en directe té un no sé què indefinible i irreproduïble; és molt més propera; la sents diferent, t'envolta tota.  I avui li havíem de sumar la plasticitat de la direcció de Salvador Brotons: tot el seu cos, la seva expressió, els seus moviments eren part de la música, l'anunciaven, l'acompanyaven.
No ho sé explicar millor, però ha estat fantàstic.

En la segona part, els cors i la banda han interpretat la cantata "Foc d'aucell" musicada per Joan Guinjoan a partir del poema de Blai Bonet.  Una cantata sorprenent, molt contemporània -que deia Roger- i que crec que enriqueix molt el poema original que transcric a continuació.


FOC D'AUCELL

La llibertat és una cantata a la llibertat.
Si es creu, o mana creure que és més que un cant,
és perquè tan sols no és un càntic.
La llibertat també ha de ser una cançó de poble.
La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors.
Qui cala foc a l'aucell del desig és el misteri.
El misteri de l'amor és el temps,
com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,
perquè l'amor fet i la llibertat són el mateix càntic.
El plaer de l'amor fet és una cantata a l'amor.
No és l'amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.
No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?
Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,
i res és massa poc, talment com tot són massa coses...



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada