> Univers madur: 2012.04

28 d’abril de 2012

Vivo sin vivir en mi

Segur que coneixeu aquells versos de Sta. Teresa de Jesús que diuen:

Vivo sin vivir en mí,
y tan alta vida espero,
que muero, porque no muero.

No continuo perquè no vull entrar en misticismes ni eròtiques religioses.  Només és que porto uns dies que aquests versos em venen al cap de manera recurrent i  sento que em passa una mica això: que visc, però com si no fos jo.  I no és que no visqui intensament cada moment que passa i cada cosa que faig; és més aviat que hi ha tota una part de mi, de coses per fer, de sentiments oposats o de vegades senzillament aparcats, que també voldria viure i no té temps, o no troba el moment o les paraules per expressar-se, o el camí per aflorar.

I què voleu?  L'actualitat m'esfereeix, m'indigna, em fa bullir la sang i les paraules se'm trepitgen i s'atropellen sense fer-se veu.  Tot aquest neguit em supera i l'instint de supervivència m'obliga a abstreure'm d'aquesta realitat obligada i no volguda, ni tan sols involuntàriament procurada.  I voldria poder plegar d'aquest estat insolidari; fins i tot, a voltes, d'aquest meu país tan petit i de vegades tan estrany a mi; abdicar d'aquest món absurd que compliquem tant podent-ho fer tan fàcil; i és aleshores que "vivo sin vivir en mi", absent d'aquesta realitat que no sé com combatre.


Tot just fa un mes de la vaga general del 29M.  Una vaga que no va tenir la repercussió mediàtica que es mereixia, massa ocupats els mitjans en esbombar la violència d'uns pocs i no parlar de la protesta pacífica de molts.  Una violència que -com fan els de CSI- ens hauríem de preguntar a qui beneficia: està clar que no als promotors de la vaga, ni a la ciutadania en general, sinó més aviat a qui vol justificar unes actuacions desmesurades de la policia, unes mesures més repressives, una criminalització de les protestes, la dubtosa legitimitat d'emmenar la societat a denunciar el veí.  Una violència que voldria creure innecessària contra una reforma i unes retallades totalment injustes.  Una reforma contra els treballadors, que s'ha demostrat inútil en la creació d'ocupació i en la reactivació del consum.  Unes retallades que afecten bàsicament als més desfavorits i que permeten als rics continuar fent-se més rics.
Trista i depriment estratègia d'uns governants que, a l'empara de la majoria absoluta, fan efectives unes polítiques que mai van explicar ni consensuar amb el poble; d'uns polítics que menyspreen el poble que els va votar i el manipulen; que aprofiten ponts, festes i esdeveniments aliens per evitar explicacions incòmodes; que canvien el nom de les coses per no haver de dir-les pel seu nom.  I entretant atien l'odi entre els pobles per dirigir-nos la indignació cap a altres temes, no menys importants, però potser no tan vitals.

Sort que el dia a dia ens reserva una realitat propera molt més satisfactòria, feta de reptes assolibles i mínimes victòries i derrotes, de petits gestos i grans amoretes que donen sentit a la vida i fan que pugui viure en mi.



3 d’abril de 2012

Per dir de tu



Per dir de tu podria
parlar de nits estelades
i cels infinits,
de platges desertes
i mars sense horitzons,
del vent a la cara
i els cabells voleiant.

Per dir de tu podria
esmentar barrots i lligams,
i lluita i revolta
i ocells blancs
i exquisides papallones,
i símbols universals
i himnes i crits i cançons

Però...
            quin sentit tindria?

Per dir de tu voldria
saber-te arreu.
I escriure i pintar i cridar
             el teu nom
per tots aquells que,
per dir de tu, no poden
            dir LLIBERTAT.

Foto trobada al bloc Biblioteca Josep Vallverdú -bBJV- en un apunt en record de José Antonio Labordeta
Aquest poema ha estat seleccionat per formar part del poemari col·lectiu Llibertat

1 d’abril de 2012

Poemes per a la Marató: el llibre

Amb l’objectiu de col·laborar en la Marató de TV3 de 23011, dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits, l'ARC va engegar el projecte Poemes per a la Marató que consistia en promoure l’escriptura de poemes sobre la temàtica de la Marató i aconseguir que alguns d’ells fossin il·lustrats per diversos artistes.  Les obres resultants van ser exposades i venudes per un import assequible i el total recaptat per aquest concepte es va convertir, íntegrament, en un donatiu per a la Marató de TV3.  Tots els escriptors/ores i artistes que hi participaven van donar la seva obra de forma gratuïta en benefici de la Marató.

La veritat és que aquesta iniciativa va ser un èxit de participació en tots els sentits i es van recollir 6.225€.


Ara l'ARC, juntament amb La Comarcal Edicions, promou la publicació d’un poemari amb una àmplia selecció dels poemes que van participar en aquest projecte, amb la finalitat d’aconseguir una bona recaptació destinada a la Marató que TV3 farà de manera "excepcional" aquest mes de maig i que està dedicada a la pobresa.
És una publicació una mica especial perquè prendrà forma mitjançant un projecte de Micromecenatge.  Que com funciona?  Doncs a través de la pàgina del projecte, i durant 45 dies, es podrà reservar els exemplars que es desitgin.  Si en aquest període s’assoleix un mínim que s’ha marcat per garantir la despesa de l’edició, el projecte tira endavant i és aleshores quan es cobra l’import del cost del llibre i s’informa de la data prevista de la seva aparició/recepció a casa.
En aquest cas, a més de cobrir el cost del llibre, cada compra implica una part de diner solidari que s’aportarà a la "Marató per la pobresa".

El llibre inclourà un poema de cada autor i un CD amb totes les il·lustracions dels artistes, i el seu preu de venda és de 12,95€ més les despeses d'enviament (3€ per comanda sigui quina sigui la quantitat de llibres demanats en una mateixa comanda).

Ja sabeu que no m'agrada gaire com ha anat el tema d'aquesta marató extraordinària, però això no vol dir que no hi participi d'una o altra manera.

I vosaltres?  Si us agrada la poesia, si us entusiasma l'art, si voleu posar el vostre petit gra de sorra, entreu aquí i demaneu els vostres exemplars.  Entre tots ho podem aconseguir.