> Univers madur: Trencadís

10 de desembre de 2012

Trencadís



A vegades em sembla que vivim en un abisme de despropòsits calculats, premeditats, provocats amb l'únic objectiu de fer pujar la crispació, de dur-nos al límit de la racionalitat, de l'aguant, de la bona predisposició per la germanor.  I quan em sembla que difícilment superarem aquest nivell de despropòsits, el llindar s'eixampla, o creix, o tot alhora, i tornem a assistir a un foc creuat d'afirmacions que no es poden creure ni els que les pronuncien amb total impunitat.
Tots contra tots.

A vegades em sembla que vivim en una societat on alguns (potser pocs, però poderosos) tenen l'únic objectiu de trencar-ho tot, d'esmicolar drets i voluntats, com si fóssim rajoles de colors.  I quan ens esforcem en recomposar-nos, maldestrament i amb pocs recursos, encara ens venen el resultat com el seu èxit.  Serem com el trencadís que, vestit de modernisme, ja no és trencat sinó art.

I entretant, avui fa 64 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans; una declaració que parla de drets, llibertats, educació, sanitat, seguretat social, igualtat, justícia, treball; en total 30 articles.  I a la premsa, i al nostre dia a dia: fam, guerra, odi, violència, por, malalties, desnonaments, explotació laboral, barris marginals, analfabetisme, racisme, pedofília, xenofòbia i homofòbia.
Com diu la Cristina, "Llegir els 30 articles de la declaració tenint en compte el que està passant arreu del món és, senzillament, una broma de molt mal gust".

Per cert que la foto és d'un carrer de Montevideo, on sembla ser que quan cal arreglar una vorera, ho han de pagar els veïns, i a Ciudad Vieja hi ha un senyor que s'hi dedica a arreglar les peces trencades i les substitueix per trencadís que ell mateix prepara amb restes de rajoles de mosaic.  Podeu veure més imatges al bloc de La lectora corrent.


Una nota de color en el gris del carrer.  Una mica d'optimisme trencadís.


3 comentaris :

  1. M'agrada la visió optimista. la lectura de la Declaració Universal de Drets Humans es pot fer també des del que s'ha assolit, començant pel mateix fet que s'hagin declarat -poc abans encara era legal l'esclavitud, per exemple-. Tanmateix, tot té dues cares, és clar. M'ha vingut al cap, amb la referència a la bellíssima iniciativa de l'enrajolat amb trencadís de color, un acudit del gran Morcillo, on veiem en picat una ciutat amb casetes iguals, totes grises, llevat d'una, pintada de rosa. Veiem com un parell de policies s'enduen emmanillat el seu propietari, amb gest resignat.

    ResponElimina
  2. Molt interessants les teves reflexions en el bloc sobre els drets humans en un dia com avui. I el trencadís de Montevideo hi llueix molt bé. Però es un bloc per a persones amb molt bona vista. Jo he hagut de fer un esforç per llegir el text sobre un fons negre. El disseny dels webs de vegades està renyit amb el que anomenen "accessibilitat".

    ResponElimina
  3. Eduard, sempre hem de ser optimistes i valorar el que s'ha assolit, que és molt, però els mateixos que van (varem) signar aquesta gran Declaració sovint menyspreen els drets que defensa.

    Lectora corrent, gràcies per les imatges i per la història. M'ho hauré de mirar això del disseny, però algun cop que l'he intentat canvira, em sembla com despullat sense el fons ;)

    ResponElimina