> Univers madur: Morir una mica

4 de desembre de 2012

Morir una mica

  

Tinc el cor esquinçat en bocinets menuts
que no sabré recollir
tot i l'esforç titànic que hi dedico.

I creuré que sí, que ho he fet,
que els pedaços de l'ànima reconstruïda
han encaixat i torno a tenir-la
sencera i sense cicatrius.

Però,
com viure la mort
i no morir una mica?

El vent colpeja la càmera
i el paisatge estèril s'omple de voltors,
carronyaires famolencs d'altres víctimes
-més febles, més afamades,
prostrades, retudes, vençudes-
que només esperen ja el solc
d'una letal ferida.

I potser també nosaltres som voltors,
àvids d'una història que ens corprengui,
d'una imatge que ens commogui fins el límit,
que ens faci sentir més humans, més íntegres.

Com viure la mort
i no morir una mica?
Només la denuncia justifica el testimoni,
car no voldrem ser
               còmplices del silenci.

En resposta a la proposta del Repte Poètic Visual 237:  Mort.

Fotografia de Kevin Carter feta al Sudan i que li va valdre el Premi Pulitzer1994.  D'ella va dir "És la foto més important de la meva carrera, però no n'estic orgullós, no vull ni veure-la, l'odio."

3 comentaris :

  1. Saps, ninona, fa mal -els mals sempre són relatius, és clar- que ningú no recordi l'existència de l'Àfrica negra. Potser és que ja tots són morts

    ResponElimina
  2. crec que a vegades ens passa que les coses quotidianes ja no són notícia i ens oblidem d'elles; fins i tot quan la quotidianitat és tan atroç com la mort, la guerra, la fam.

    ResponElimina
  3. Parlant de l'Àfrica negra, poso aquí una recomanació per veure aquesta nit: "60 minuts" emet avui (12.12.12 a les 23:40) "El saqueig de l’Àfrica", l’últim documental del projecte Why poverty?, per reflexionar sobre els beneficis de les empreses, sobre la doble moral, sobre l'ètica...

    Rüschlikon és un poblet suís els residents del qual són molt rics i paguen molt pocs impostos. Però, tot i això, la seva hisenda municipal recapta tant que l'Ajuntament no sap en què gastar-se els diners. I deu aquesta situació de privilegi, sobretot, a Ivan Glasenberg, el president de Glencore, una empresa que explota mines de coure a Zàmbia, però tributa molt poc en aquest país africà. Zàmbia té les terceres reserves de coure més grans del món, però el 60% dels seus habitants viuen amb menys d'un dòlar al dia, i el 80% no tenen feina. Basant-se en documents oficials que fins ara no s'havien estudiat amb detall, aquest reportatge descriu l'estratègia fiscal amb què les multinacionals operen a l'Àfrica.

    Dades:
    -L'any 2010, el petroli, els minerals i els productes agrícoles sumaven aproximadament el 80% de les exportacions africanes.
    -Les multinacionals deixen de pagar cada any 160.000 milions de dòlars en impostos als països subdesenvolupats.
    -Libèria va declarar la corrupció el seu enemic públic núm. 1 i va passar de recaptar 80 milions de dòlars en l'exercici 2004-2005 a recaptar 142 milions de dòlars en l'exercici 2006-2007.

    Es pot trobar més informació als webs especials creats per a l’ocasió:
    www.tv3.cat/why-poverty
    www.tv3.cat/senseficcio
    www.whypoverty.net

    ResponElimina