> Univers madur: Dia Mundial de la SIDA

1 de desembre de 2012

Dia Mundial de la SIDA



Aquell dia el telèfon va sonar diferent.  Em recordo encara, mig asseguda sobre la taula del despatx, penjant el telèfon amb un cert neguit i intentant desxifrar el motiu de la trucada.
- Ei, hola!  Ja heu tornat? Com ha anat per Argentina?
- Bé. Escolta et trucava perquè ens hem de veure.  No et preocupis, eh, no passa res, però quedem aviat.
No et preocupis?  Això no pintava gens bé.  L'Albert i jo teníem una amistat còmoda i sincera, d'aquelles que no requereixen veure's a diari, ni recórrer a l'àlbum de fotos per mantenir-se viva; podíem passar-nos setmanes sense parlar-nos, però estàvem allà, al costat, ben a prop.  Definitivament, la seva trucada no pintava gens bé.

Després van venir els dies més durs: el cansament, la pèrdua de la feina, l'allunyament d'alguns amics i molts coneguts; la medicina tradicional i l'alternativa, els vidents i els guaridors; la malaltia constant, la ceguesa, la decrepitud; la por, la ràbia i el saber que no hi havia res a fer.  
L'Albert tenia SIDA i, fa més de vint anys, aquesta era una paraula maleïda, un terror que immobilitzava, una sentència de mort.
L'Albert va morir de SIDA vuit mesos després de la seva trucada; el seu company, l'Hugo, ho va fer un any després que ell.  Potser avui no haguessin mort.
Actualment la SIDA és gairebé una infecció crònica i controlable, mercès als avenços científics que han permès desenvolupar medicaments per al seu tractament; però la millor manera de tractar la malaltia continua sent la prevenció.

Parlant de la SIDA, un dia l'Albert em va dir: 
Nosaltres no sabíem res de la SIDA, ni de com es contagiava ni de com es prevenia.  Ara sabem que estem malalts perquè s'ha manifestat, però segurament ja fa temps que la teníem; i durant molt de temps, anirà creixent el nombre de malalts que ja estan contagiats però no ho saben.  El que no té sentit és que la gent que està sana es contagii a partir d'ara.  Ara ja se sap com es passa la malaltia i és molt fàcil evitar-ho: no es tracta de deixar de fer res, només es tracta d'utilitzar el preservatiu.
 Potser no és tan simple com deia l'Albert.  Hi ha altres vies de transmissió a més de la sexual, però és evident que la prevenció continua sent el millor camí.
I per prevenir cal educar i parlar sense embuts; unir esforços per generar una major consciència del que suposa el VIH / SIDA i mostrar solidaritat.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada