> Univers madur: Amb pas agraït

31 de desembre de 2012

Amb pas agraït


Aquest no ha estat, en general, un bon any, però jo em sento en el fons molt afortunada, i vull aprofitar aquest moment de balanços i recomptes per donar les gràcies

No us penseu, però, que sóc dels frikis que donen gràcies per les penalitats i els mals moments perquè aquests et fan créixer -tot i que estic convençuda que som molt més forts que no ens pensem i que ens creixem en els moments fotuts i n'aprenem.
No, jo vull donar les gràcies perquè sóc realment afortunada.

Vull donar les gràcies per tenir una parella amb qui compartir moltes coses i descobrir espais propis i retrobar-nos i ser-hi; per uns fills que creixen i m'omplen d'orgull, i em fan seguir al peu del canó, i em reciclen en molts aspectes; per uns pares i germans que, malgrat les nostres diferències i les pròpies famílies, continuen sent el referent del meu model de família, i hi són sempre; pels amics comptats i sincers, que són els de veritat; pels companys de cafè i cerveses, que ens fan riure i amb qui compartim bons moments, encara que no anem més enllà; per una feina -que no sé si durarà gaire tal com van les coses- però que m'agrada i em satisfà; pels companys de relats i els lectors del bloc que em permeten conrear un espai propi, íntim i creatiu.

Fins i tot donaré les gràcies per tota aquesta gent que em provoca un rebuig frontal, una intensa indignació, una impotència inexpressable.  Ells em fan adonar de com de necessari és treballar per aconseguir les fites que volem assolir, em fan més ferma en algunes postures i em fan reflexionar sobre altres.  Els detesto, i les ganes de fer-lis front em fan buscar alternatives més enllà de les postures còmodes.

Bé, 2012 s'acaba i, com diu la Mafalda, l'any 2013 serà un any valent perquè sinó no sé com s'animaria a venir.

Us desitjo a tots un trosset petit de felicitat, d'aquesta felicitat que t'escalfa el cor i et fa sentir bé amb tothom i, sobretot, amb un mateix.  Perquè si tenim aquest petit tros de felicitat, segur que de retruc tenim tot allò que realment volem i necessitem; i perquè sentir-nos feliços (amb aquesta felicitat petita, interna i sincera) ens fa millor persones i així l'any 2013 serà molt millor.


5 comentaris :

  1. Hola Ninona, sabes que te digo después de leer tu articulo ??, pues que yo también me siento satisfecho del 2012 (aunque espero que no vuelva) y que posiblemente me puedo añadir entre las personas que se van a sentir afortunadas y con muchas ganas de afrontar el 2013.
    Feliç Any Nou !!!

    Niro

    ResponElimina
  2. 2012 ja se'n va, però el temps no s'interromp. Ni, espero, les nostres ganes de compartir, la nostra intenció de comunicar, la nostra joia per descobrir.
    Salut i moltes petites felicitats internes per al 2013!

    ResponElimina
  3. Jo també em puc considerar raonablement feliç, m'ha agradat de llegir-te. Bon any!

    ResponElimina
  4. Sempre tenim l'esperança que el nou serà millor.
    Que així sigui. BON ANY!

    ResponElimina
  5. Niro, un petó per afrontar amb forces el 2013.

    Eduard, realment el temps no s'interromp. Moltes petites felicitats internes també per tu.

    Helena, tant de bo el 2013 ens aporti un grau més de felicitat. Ens llegim.

    jomateixa, l'esperança no la podem perdre mai.

    Bon any a tots i una abraçada d'ànims.

    ResponElimina