> Univers madur: Òrfena de paperetes

23 de novembre de 2012

Òrfena de paperetes


Estem a la recta final (últim dia) d'una campanya electoral marcada pel debat independència sí / independència no, i que ha aportat molt poc sobre la resta de punts que inclouen (o haurien d'incloure) els diferents programes.
Hores d'ara no ha canviat gaire la meva visió sobre quin partit votar, i us haig de dir que em sento una mica òrfena de paperetes.  Trist, oi? tants partits i que no n'hi hagi cap que m'acabi fent el pes de totes totes; tanta campanya i que no hagi trobat encara la papereta que m'empara.

Tinc clar les opcions que no votaré.  Independentment del programa que presentin i de la seva tendència dretana o esquerrana (bàsicament dretana), no puc votar cap partit que no defensi el nostre dret a decidir, i quedi clar que no dic independència (ja arribaré aquí) sinó senzillament el dret a decidir; i no els votaré perquè, quina garantia democràtica em pot aportar un partit que s'oposa a deixar exercir un dret democràtic essencial? 

Tampoc votaré els partits que darrere la bandera, i emparats en el tracte injust, en les mentides i en el menyspreu que repetidament patim de l'Espanya més casposa (que tampoc és tota), amaguen i justifiquen polítiques contràries al poble al qual teòricament donen veu.  Devaluar els serveis públics, protegir certs sectors ja afavorits i exercir una política de retallades indiscriminades sobre la majoria de la societat -especialment els més febles- em sembla una mala política tant si la practica un partit espanyol com un de català.

Em provoquen un cert recel els partits que parlen d'independència i de res més.  El dia següent de les eleccions, i l'endemà, i molts més encara, haurem de seguir vivint, menjant, treballant i anant al metge.  Ja m'agrada l'objectiu, però entretant no arribem (i no serà d'un dia per l'altre) s'hauran de prendre decisions en els àmbits de l'educació, de la sanitat, de l'economia, de les prestacions socials, del treball i de l'atur i sobre molts altres temes que no podran esperar, i m'agradaria que m'expliquessin com ho faran.  La independència pot ser l'objectiu però no és el camí; no em serveix allò de "primer marxem i després ja farem que això rutlli"; vull saber com caminarem mentre no marxem.

Els partits més o menys d'esquerra que no són declaradament independentistes, no s'han deixat sentir gaire; no sé si per voluntat pròpia o perquè el debat CIU/PP, ha eclipsat qualsevol altre debat.
Em diuen que els seus votants són votants fidels perquè no canvien de vot.  Em diuen que quan se'ls hi desdibuixa el partit, o no acaba de ser allò que volen, o els hi volen demostrar el seu rebuig per certes actuacions, el que fan és no votar perquè els volen "castigar" però no volen votar un altre partit.  I jo els puc entendre perquè a vegades el cor et demana una cosa i el cap te'n diu una altra, però no em serveix.  S'ha d'anar a votar perquè és la forma més legítima de dir què volem i què no volem.  S'ha d'anar a votar perquè els vots no emesos són vots prestats a altres forces i, ja posats a prestar vots, estaria bé decidir a qui els prestem, o bé no prestar-los.

Hi ha alguns partits petits petits, que em generen il·lusió perquè els trobo frescos, compromesos i, sobretot, perquè no tenen encara un passat.  Però alhora em fa rau-rau el vot útil i penso que si no aconsegueixen representació, poc que em podran representar; clar que seguint aquest raonament, mai els hi donaríem l'oportunitat de fer-ho.

Buf! quin embolic.  El cas és que gairebé ha acabat la campanya electoral i em trobo igual que al principi: òrfena de paperetes.
Em sembla que em tocarà passar la jornada de reflexió envoltada de les paperetes no descartades per trobar quina d'elles em traurà d'aquesta orfenesa, perquè el que és segur, segur, és que diumenge aniré a  votar.

2 comentaris :

  1. els indecisos, quina gran força!
    el dia que un partit sàpiga convence'ls, guanyarà segur

    ResponElimina
  2. Cec que el que la societat catalana ha demostrat és que la urgència en aquestes eleccions és fer sentir el crit de llibertat, per decidir per ella mateixa en els temes que cada dia se li van discutint i escapçant més des del poder central espanyol.
    Però és cert que hi ha un poder superior ara, tant al que pot exercir la comunitat autònoma com el que exerceix el poder estatal -tots els poders estatals-. El futur nostre passa, crec jo, per qüestionar com s'organitza Europa i com se li planta cara a aquests poders que la governen, des d'estructures formalitzades o no tan formalitzades.
    En fi, que triïs bé i que tots plegats sortim guanyant una mica.

    ResponElimina