> Univers madur: Llàgrimes de tardor

4 de novembre de 2012

Llàgrimes de tardor



Ploren els arbres llàgrimes de tardor, que el besllum del sol muda en somriures.
Les fulles es neguitegen, encara preses de les branques adormides; es deleixen per retrobar-se amb les companyes sobre la flonja catifa de càlids colors i tacte aspre; ansien deixar-se capitombar pel vent i fer tomballons entre els cabells de les noies del parc.  No en són conscients -o potser sí- que caure és la mort: algú les trepitjarà i, amb soroll de vidre, esdevindran pols; pols que l'aire farà voleiar; pols que altres llàgrimes -ara sí, de pluja-, mullaran, podriran, transformaran. 
No! que no morim - diuen les fulles amb ronc murmuri de frec sec.  Pervivim en la imatge que guardes al fons dels ulls, en els colors que hem pintat, en la flaire tardorenca dels vespres al parc i en la música que fem quan traspassem -lentament- sota els peus distrets, juganers, apressats o serens que ens petgen.   
No! que no moriu - els dic des del silenci de les converses amb l'ànima.  Perviviu en la certesa del cicle; en l'esperança de veure reverdejar altres fulles en les mateixes branques i sentir que tot és primavera. 
Ploren els arbres llàgrimes de tardor i arrenquen un somriure al transeünt que hi passeja.

A proposta del Repte Poètic Visual 233:  "Llàgrimes de tardor" de Relats en Català.
Fotografia de Jeong Seung a Fotocommunity


2 comentaris :

  1. M'agrada molt la imatge de les fulles com a pluja. De fet la tardor és com la pluja, una cosa que d'entrada no percebem com a bona.

    ResponElimina

  2. Preciós! Amb una sensibilitat extrema i una bellesa que corprèn.

    Petons!

    ResponElimina