> Univers madur: Entre raons i desraons, jo faré vaga

14 de novembre de 2012

Entre raons i desraons, jo faré vaga



Sempre que s'acosta una vaga general -tot i que la duresa de la crisi hauria de fer evident la necessitat d'una protesta, d'un crit, d'una plantada- apareixen arreu els decàlegs de raons per fer i no fer vaga. 
Tinc la meva opinió sobre aquestes raons i havia pensat entrar a valorar tots els arguments a favor i en contra, però són tants i alguns tan gastats i altres tan poc defensables (sempre des del meu punt de vista), que he pensat que seria un debat estèril. 

Si us serveix, jo la faré.
La faré perquè sí, perquè crec que l'he de fer; perquè no ens podem queixar i indignar, i quedar-nos a casa; perquè només ens queda el crit silenciós de no fer el que s'espera; perquè callar-nos no és el camí, com tampoc ho és la por, la resignació, la manca d'esperança i l'excusa de que res no canviarà. 

Som petits, molt petits, davant dels que ens governen, dels que decideixen retallar drets aconseguits al llarg dels anys, dels que dibuixen marcs laborals regressius, dels que consideren que les noves generacions ja s’espavilaran com han fet d'altres abans, dels que creuen que el sistema social, cultural, econòmic i polític ha d’estar al servei dels mercats i dels especuladors i no al servei dels ciutadans.  Jo no ho penso, jo no hi crec.

Som petits, molt petits, i un a un som més petits encara, només un granet de sorra; però ja sabeu que la platja està feta d'un munt de granets de sorra.  Per això jo m'hi sumo.


2 comentaris :

  1. A mi em va semblar que la vaga era una repetició innecessària de la de març.Caldria anar cap a formes més imaginatives de protesta, i sobretot a articular alternatives reals a aquest model tan bèstia que oprimeix a tants, a la majoria, com ahir es va demostrar un cop més.

    ResponElimina
  2. Possiblement tens raóen quant a repetició. Pel que fa a innecessària, no t'ho sabria dir; és cert que calen noves formes de protesta, a vegades resulta anacrònic veure que estem al s.XXI utilitzant mètodes i eslògans que eren vàlids fa 100 anys, però mentre no articulem altres alternatives, no sé quina altra cosa podem fer.
    Em resulta una mica trist queixar-me i indignar-me en converses de cafè i no poder fer res més, no poder manifestar de cap altra manera aquesta ràbia.
    D'aquí uns dies votarem, però molt em temo que el resultat serà més del mateix.

    ResponElimina