> Univers madur: Amb els peus per sabates

2 de novembre de 2012

Amb els peus per sabates



Vénen, o millor dit són, temps de crisi; temps de perdre drets guanyats en altres lluites; temps de pagar el beure d'altres cornuts que no paguen els seus excessos ni els seus deutes i als que no els fa vergonya reclamar sacrificis i esforços als que amb prou feines viuen, o sobreviuen, o malviuen.

Vénen, o millor dit són, temps de crisi; temps de plantar-nos per fer un pas endavant; temps d'avançar sense defallir, fins i tot quan ja no tinguem sabates i només ens quedin els peus per caminar.
  
Desencantada.
Emprenc la caminada
per lluites fetes.


Determinada.
Per avançar camino
altra vegada.
Si em preneu les botes,
els peus els tinc encara.



Com proposta del NipoRepte 62:  "De sabates i peus" de Relats en català.

1 comentari :

  1. Un poema per aplaudir amb mans i peus, nus ambdós (tots quatre, vull dir) perquè soni més fort.
    Una abraçada,
    Eduard

    ResponElimina