> Univers madur: Notes de color sota la pluja

22 d’octubre de 2012

Notes de color sota la pluja



Tolls

Sota la pluja,
vaixells de colors solquen
mars urbanites.


Avui fa un dia gris, un dia de pluja malgrat no plogui (quatre gotes mal comptades).

Per començar el dia, m'han fotut una esbroncada de cal deu per aturar-me en un pas de zebra.  La vianant que m'ha esbroncat també devia tenir un dia gris i no s'ha parat a pensar que justament m'estava escridassant i reclamant a mi perquè era l'única que s'havia aturat; tots els altres, que han passat de llarg, han passat també de les seves raons i del seu dia gris.  I aquí em podria perdre discutint sobre qui esbronca i qui és esbroncat i sobre la facilitat que tenim per carregar contra qui es deixa, més que contra qui s'ho mereix, però el dia és gris i em fa mandra.

Després, 800 metres més enllà, m'he estat gairebé 20 minuts per passar Plaça Espanya.  Feia un dia gris, amenaçava pluja, hi havia vaga de bus i metro, i per un moment he pensat que també devia fer vaga la Guàrdia Urbana, perquè no hi era i els semàfors no servien per regular un trànsit que més que abundant era complicat.  Els semàfors resultaven curts, els cotxes quedaven al mig del pas, els altres cotxes no podien passar i quan s'obria el semàfor passaven encara que fos per quedar-se al mig, el semàfor canviava, els cotxes quedaven al mig del pas, els altres cotxes no podien passar i quan s'obria el semàfor passaven encara que fos per quedar-se al mig, el semàfor canviava, ...  Era com jugar a l'Snake, però amb cotxes i la Guàrdia Urbana que devia fer vaga, perquè no hi era.  Però al final he passat i el trànsit s'ha esvaït (és curiós això de les retencions) però el dia és gris i em fa mandra seguir aquest fil.

Tinc al cap, sense pensar-hi gaire perquè aleshores més que gris el dia seria negre, el resultat de les eleccions d'ahir, especialment les gallegues.  Que tots els vots són respectables i tothom pot pensar com vulgui i votar a qui cregui més convenient; però si hi penso, el dia és més gris encara i no ho puc entendre, em sorprèn i em neguiteja; i surt el PP traient pit i el seu blau se'm fa gris, i no sé si em fa mandra o directament m'enfonsa del tot.

Tenia el dia tan gris que buscava fotos grises de pluja per fer la proposta del niporepte 60.  He tingut la sort de trobar-me aquesta de Victor Eredel i la grisor se m'ha tornat optimisme (una mica).
Potser sí que sempre hi haurà un vaixell per salvar-nos del naufragi o que, si més no, ens permeti salpar a la recerca de la nostra Ítaca particular.  O potser només necessitem trobar una nota de color entre tanta grisor.

Avui ha fet un dia gris, un dia de pluja malgrat no hagi plogut.  Però hores d'ara, cap al tard, sembla que vol sortir el sol.

2 comentaris :

  1. ji ji ji
    Pilarin m'has fet riure amb la bronca matinal. Em sembla que jo soc de les que es queixen dels que no paren encara que parin. No ho tornaré a fer (tu xuru)

    per cert que es nota que soc novata perque m'he equivocat de lloc a l'hora de comentar (oi que l'esborraràs l'altre?)

    Gelen

    ResponElimina
  2. Gelen, espero que a més de "xurarmu" no tornis a esbroncar ningú que et cedeixi el pas :P

    Per cert, esborrat l'altre comentari (aquestes manetes...)

    Un petó

    ResponElimina