> Univers madur: La victòria, l'objectiu

9 d’octubre de 2012

La victòria, l'objectiu



Parlant d'aniversaris, avui fa 45 anys que van matar el Che Guevara, un personatge controvertit: per molts una llegenda, un heroi, un mite, un model; per altres un mer assassí.

L'edat m'ha tornat més crítica vers certes postures personals seves i alguns aspectes de la seva vida però, així i tot, em reconec entre el primer grup.
Em va fascinar de joveneta i encara ara em captiva la seva imatge i molt d'allò que ell representa per les seves idees i més enllà d'elles: la lluita contra les injustícies socials, la rebel·lia, l'esperit incorruptible, la determinació, la constància, el compromís.

¡Hasta la victoria, siempre!


Una és com és: fruit de les seves vivències, dels seus amics, del seu entorn.  Jo no podria parlar de la meva joventut sense la presència -no diré aclaparadora però sí determinant- de la figura del Che i de tot el moviment sudamericà amb una postura de clar rebuig a l'imperialisme nord-americà i europeu, el consumisme i la desigualtat social; de profund respecte per la vida dels obrers, els camperols i els indígenes; i identificat amb la música de protesta que va ser part important de la banda sonora dels meus dies de grup de joves a l'esplai.

Tinc per casa -de la mateixa època- el llibre Poemas al Che: 84 poetas de España y América rinde homenaje al guerrillero, un recull de poemes en castellà, gallec, català, basc, anglès i francès, tots dedicats al Che i alguns força interessants.   Us deixaré aquí, però, un de visual a càrrec de Joan Brossa.  "Elegia al Che" va ser concebut al 1969 i realitzat al 1978: en homenatge al Che Guevara, l'autor va treure de l'alfabet les lletres que formen el seu nom, creant un "buit".


Poso també algunes cançons dedicades al Che, part d'aquella banda sonora que us comentava:
"Hasta siempre", una cançó de Carlos Puebla que jo vaig aprendre en veu de Víctor Jara i que per sempre més va dir-se "La clara"



"Soldadito boliviano" de Nicolás Guillen, en veu de Paco Ibañez


"Si el poeta eres tu" de Pablo Milanés, que fa seus els versos de Miguel Barnet que en el seu poema "Che" (1967) diu No es que yo quiera darte / pluma por pistola / pero el poeta eres tú.


"La canción del elegido" de Sílvio Rodriguez.  Una cançó que no està dedicada al Che sinó a Abel Santamaría, un dels caps de l'asalt al Cuartel Moncada (1953), però que ben podria haver-ho estat, i que. a més, m'agrada molt.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada