> Univers madur: Primavera d'hivern

25 de setembre de 2012

Primavera d'hivern

 

Dissabte al matí, anant a mercat, comentàvem que s'acabava l'estiu i que algunes fulles començaven a pintar-se de tardor, però la imatge dels arbres era encara ufanosa i verda.
Ahir per la tarda, després d'un matí ventós, l'aspecte del carrer era ben diferent i una catifa de fulles mig seques cobria el terra i omplia els forats dels arbres.
Definitivament ha arribat la tardor i sembla que els arbres vulguin complir amb el calendari a ulls clucs.

M'agrada la tardor, els seus colors, la seva olor i, fins i tot, la melangia que en desprèn, però em resisteixo a perdre aquest no-sé-què de vida, d'optimisme que té l'estiu i que abans havia tingut la primavera, així que he pensat adoptar el terme Primavera d'hivern.  Potser és només una qüestió de noms, però és com més positiu.
Com bona primavera, la d'hivern representa un nou començament, el renàixer d'una vida que, abrusada pel sol i anorreada per la calor, restava a l'espera; les primeres pluges fan brostar les alzines i floreix l'arboç; se sent olor de terra humida i el bosc s'omple de delícies mengívoles i dels seus caçadors.
A més, aquest nom em fa pensar en el poema «Res no és mesquí» de Joan Salvat-Papasseit, que ja he posat en aquest bloc en alguna ocasió, i que resulta infinitament tendre i íntim en la veu de Joan Manuel Serrat .

Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.






Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada