> Univers madur: Petjada

15 de setembre de 2012

Petjada






A vegades la mort ens roba éssers estimats.  I, a vegades, és "llei de vida".  Saber-ho, però, no fa menys feixuga la pèrdua.

Per l'Anna i la seva família, amb tot el cor i el nostre suport per trobar un somriure, o un riure, o amagar un plor.










En el trist moment del comiat
no hi haurà port que encalmi la tempesta
ni desfarà el teu somriure -absent-
el puny que em tenalla el cor.

No hi haurà recer per tanta pena
si no és el consol de saber-te la vida
plena; encara curulla de somnis.

No diré pas el teu nom per recordar-te
car ets aquí, amb nosaltres,
en cada gest dels teus fills,
en cada pas dels fills dels teus fills,
allà on el teu alè
                s'ha fet petjada.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada