> Univers madur: De la indignació a la indignació

26 de setembre de 2012

De la indignació a la indignació


Fa uns mesos comentava sobre el pas de la indiferència a la indefensió i de la indefensió a la indignació.  Vaig voler escriure també sobre el següent pas: de la indignació a ..., però per molt que ho vaig intentar no me'n vaig sortir de posar-li nom a aquesta nova etapa; era tanta la indignació que no podia fer altra cosa que anar de la indignació a la indignació i santornemi, com aquesta escala de cargol que dóna voltes i més voltes sobre ella mateixa.
A dia d'avui, no només no he aconseguit deslliurar-me de la indignació, sinó que aquesta s'ha incrementat.

Estava, i estic, indignada amb un govern (d'allà i d'aquí) que aplica receptes neoliberals i manifestament inútils per sortir d'una crisi que no hem creat nosaltres; que desmantella l’Estat del benestar i ens aboca a una depressió cada cop és més profunda; que retalla en salut i educació amb els conseqüents problemes immediats i també per les properes generacions; que ha fet de l'eufemisme, discurs; que creu que pot utilitzar la força per callar la raó.

Estava, i estic, indignada amb una classe política i financera que consideren el treball en precari com l’única solució; que gaudeix d'uns privilegis que neguen i retallen als seus ciutadans; que advoca per socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys, tot protegint els principals responsables de la desfeta econòmica.

Estava, i estic, indignada amb uns partits polítics que poden prometre qualsevol cosa sense cap responsabilitat legal per incompliment de promesa electoral; que poden presentar candidats imputats per corrupció i encara treure pit.

Estava, i estic, indignada amb un sistema judicial esbiaixat i manipulat pels partits polítics.

Estava, i estic, indignada amb certes postures del ciutadà del carrer que encara creu que la culpa de la crisi és del veí del costat; que mentre no li afecta directament a ell, ja li està bé.

Estava, i ara encara ho estic més, indignada per les acusacions que se'ns fa d'insolidaris, pels rèdits electorals que resulten d'insultar Catalunya a la resta d'Espanya, per la distorsió d'una realitat que no volen conèixer però que critiquen amb total impunitat.

No estava, però ara ja sí que ho estic, indignada per la instrumentalització partidista que s'ha fet i se seguirà fent  de la manifestació de l'11S; per l'actitud de certs polítics que s'emboliquen amb la senyera com si fossin el nou messies de la llibertat catalana i la seva independència; per la distracció dels problemes reals i dels projectes fracassats amb altres inquietuds molt vàlides, molt arrelades, raonablement majoritàries i sobretot molt més mediàtiques i rendibles electoralment.
Però de les nostres eleccions, del que espero i del que no vull que passi durant la campanya, us en parlaré en una altra ocasió.  Ben segur que tindrem temps d'afartar-nos.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada