> Univers madur: Danseu, danseu... maleïts!

28 de setembre de 2012

Danseu, danseu... maleïts!


En Jesús M. Tibau, en el seu 254è joc literari, ens proposa escriure alguna cosa a partir d'aquesta imatge que va captar tot passejant per Tarragona.  Deixo aquí la meva aportació.

Danseu, danseu, maleïts.
Balleu fins l'últim alè
de la vella paret escrostonada.
Balleu pels transeünts
d'esguard encuriosit,
que imaginen records viscuts
i passions llunyanes.
Balleu sota la llum blava
encara -estranyament- viva
que allunya esperits i malsons
i guarda una porta que no duu enlloc:
no podeu marxar, ja no vindrà pas ningú.

Danseu, danseu, maleïts.
Balleu la dansa de l'oblit
per aquesta ànima
que ja no és vostra.

M'he pres la llibertat d'utilitzar el títol amb que es va estrenar a Espanya la pel·lícula They Shoot Horses, Don't They? de Sydney Pollack, basada en la novel·la Oi que maten els cavalls? d'Horace McCoy.  Una novel·la d'allò més recomanable, igual que la pel·lícula que il·lustra magistralment l'explotació de l'home per l'home, la força de la necessitat que impel·leix els concursants fins a l'agonia física i psíquica, el morbo que es genera en la multitud anònima que es diverteix veient-los patir.

Perquè serà que mentre ho escric em venen el cap certs programes actuals que es nodreixen de misèries personals i aconsegueixen rècords d'audiència?
Uf, millor no continuo, que ara m'ha vingut la imatge d'una immensa cua d'aturats intentant concursar (dropos, segur, perquè mira com estan les coses i només pensen en ballar), ja no per guanyar, sinó perquè mentre ballen almenys reben menjar gratis.
Sort que la història està ambientada en la Gran Depressió d'Estats Units i això queda molt lluny i no ens pot passar ara ni aquí,

2 comentaris :

  1. Jo l'he llegit el llibre, és molt depriment, com ja ho és el títol en la versió que sigui.

    ResponElimina