> Univers madur: A la paret, escrit amb imaginació

21 de setembre de 2012

A la paret, escrit amb imaginació




Aquesta foto me l'ha passada en Marc, que coneix (i comparteix) el meu gust pels grafits: trobo que, deixant de banda les pintades grolleres, les signatures i altres gargots, n'hi ha de força interessants i també de molt artístics.

Això dels grafits, que ara s'han posat de moda en les persianes dels comerços i en les portes dels aparcaments -cosa que he de dir que m'agrada força perquè n'hi ha de molt originals i, a més, normalment eviten altre tipus de pintades; deia que això dels grafits té un cert aire de llibertat d'expressió, d'art, de reivindicació, de protesta, de reafirmació d'identitat.

Us imagineu un maig del 68 sense pintades?  Segur que no hauria estat igual.
A mi va agafar gairebé en bolquers, i va ser més tard, ben bé 10 anys més tard, que el vaig descobrir a través d'un llibre que recollia moltes de les moltíssimes pintades que van inundar les parets de París aquells dies i que em van traslladar la ingènua creença en la ciència i l'amor com fórmules màgiques per deslliurar la humanitat, la dèria de voler canviar el món, la certesa que tot era possible, la nostàlgia de no haver-hi estat.
“Il est interdit d’interdire”
(Prohibit prohibir)
“L’imagination au pouvoir”
(La imaginació al poder)
“Soyez réalistes, demandez l’impossible”
(Siguem realistes, demanem l'impossible)
Quin somni, oi? Quanta il·lusió!  Potser aquella va ser una revolució fracassada i no va aconseguir transformar radicalment la societat de l'època, però va introduir nous valors i drets.  Ara m'hi posaria a comentar certs paral·lelismes i moltes desconnexions entre aquell maig del 68 i la situació actual, però me n'aniria de tema (cosa que em passa sovint) perquè la meva intenció era parlar de la foto de dalt.

No sé d'on l'ha treta en Marc, suposo que de la xarxa, però no em podeu negar que enuncia un missatge clar i concís sobre la importància i el poder de l'amor sobre els diners.  Clar que amb els temps que corren, amb tantes retallades en temes socials, costa de creure que no hagem posat els interessos econòmics per davant de les prioritats del cor: justícia, solidaritat, infància, família, etc.  D'altra banda, les retallades en sanitat deixen en precari guarir-nos les malalties del cor (i moltes altres), així que igual d'aquí poc tampoc ens queden cors que prioritzar per sobre dels diners.

Aix, que ja m'he tornat a anar de tema.
Si és que ja ho deia Groucho Marx:
Hi ha tantes coses més importants que els diners!  Però costen tant!



3 comentaris :

  1. No seré jo qui contradigui Groucho Marx,però en efecte el grafit té raó: l'amor és superior als diners, e´s més gran. De fet, no es pot mesurar en diners, com els diners no es poden mesurar amb l'amor. Sobre maig del 68: jo crec que les revolucions sempresón un símptoma, un esclat, alguna cosa que desencadena reaccions però pel procés de sumar i multiplicar accions anteriors que van fent el seu camí. En aquest sentit, maig del 68, com tantes altres, va ser una revolcióque va deixar remarcada una evolució de els coses.

    ResponElimina
  2. Me gusta este grafitti y tus comentarios. Creo que nada es más importante que el Amor, de hecho creo que no se puede ser feliz sin estar enamorado.
    Sin embargo, y tal como van las cosas, esto me hace pensar en aquella frase: 'Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana', y esto hecha por tierra muchas convicciones. En cualquier caso yo sigo enamorado.

    ResponElimina
  3. Eduard, estic amb tu, el grafit té raó. Si no fos així, què ens quedaria?

    Anòmin, potser sí que en temps de crisi costa més mantenir l'amor (les dites populars són molt sàvies), però vull pensar que no és el cas. És bonic l'amor, i és bonic estar enamorat ;)

    ResponElimina