> Univers madur: 12S: L'endemà

12 de setembre de 2012

12S: L'endemà

  Però lluny a l'horitzó
                  Amb la llum resplendent
  ja lliure d'engany
                 la força del vent m'empeny endavant
  veuré milers com jo
                 són els homes
  que van vencent la por.
                 que van vencent la por

  Alleugeriré el pas
                   És la joia i l'esperit
  duent amb mi el sarró,
                  la força i el crit que em guia endavant
  i avivaré amb el cant
                  tan lleuger com el pas
  el pas dels meus companys!
                  dels meus companys

  Endavant!


(Fent camí - Esquirols)      



Va arribar i va passar el gran dia.

Un dia emocionant no només per la quantitat de gent que es va mobilitzar, que també, sinó pel clima d'alegria que es va viure, la sensació d'estar participant en un pas endavant col•lectiu, la unanimitat d'un crit contundent i repetit fins l'afonia.
Aquest crit unànime, aquest sentiment d'objectiu comú, aquest pas endavant fet amb convicció, desbordava qualsevol expectativa i posava la pell de gallina.

Sé ben cert que no tothom que hi va anar a la manifestació vol realment la independència o, si més no, no  ha fet una reflexió seriosa al respecte; però tampoc era el cas de discutir-ho ahir.  Rere el crit d'independència, hi havia una protesta contra la postura d'Espanya vers Catalunya i els catalans, contra el seu discurs caspós i caduc, contra el menyspreu manifest i repetit a les nostres inquietuds i necessitats.

M'indigna una mica l'ús que els partits polítics han fet de la marxa: aquest joc de sí però no, aquest posat de jo vull anar però no seria oportú.  La marxa tenia un lema clar "per la independència" i tots els partits que van demanar l'assistència massiva a la manifestació, tenen la responsabilitat de moure's en aquest sentit.  No sé si era el cas discutir-ho ahir, però avui sí que toca dir: prou de fer la puta i la Ramoneta, fins i tot els que ho diuen i que són els que han patentat el joc.

Em sorprèn gratament veure que la Guàrdia Urbana ha aprés a comptar i les seves xifres s'acosten força a les de la gent del carrer.   I no han estat els únics.  També Interior ha cregut que els ciutadans som persones cíviques que quan ens manifestem només volem fer palès un neguit, una protesta i que no necessitem la provocació policial: no vaig ser capaç de veure cap mosso, ni una porquera, cap porra ni barrera.  I encara més.  Per fi TV3 ha tingut la idea (i el pressupost) per oferir imatges aèries de la manifestació, imatges irrefutables de quants érem.
Si fos malpensada, sospitaria d'interessos no oficials per mostrar una elevada participació i un comportament exemplar, però com no ho sóc em felicitaré per aquest canvi d'actitud.  Com deia avui una companya, per un cop que ho fan bé, no ens queixarem; més aviat esperarem amb confiança que en les properes manifestacions mantinguin aquesta forma de fer.

I avui, que ja és l'endemà, passa una mica com amb les eleccions: tothom ha guanyat.
Tots els partits han pres nota de la mani, així que espero el seu posicionament, la seva aposta decidida per Catalunya.  I si ja sabem què volem, ara toca parlar de com.

Espero amb ànsia els nous passos.
Avui és l’endemà i, més que mai, tot està per fer i tot és possible.


3 comentaris :

  1. avui ja es demà passat i continuo sense veure canvis...

    ResponElimina
  2. Ja es van produint els nous passos. Canvis, n'hi ha... i força sorprenents, he de dir. Tot i que jo ja intuïa que ha "canviat el cicle": Espanya ha passat a la defensiva i nosaltres anem passant... endavant!
    Hi ha un objectiu definiti, i per això avancem. Tan de bo elsmoviments de revolta social trobin també els objectius precisos per reiniciar la marxa que ara per ara sembla entrebancada.

    ResponElimina
  3. suposo que hem de donar un marge de maniobra, però és important que no perdem el pas.

    ResponElimina