> Univers madur: Obrint portes

6 d’agost de 2012

Obrint portes

Mirant guies de Dublín he trobat moltes fotos de les portes de color que hi abunden per la zona del centre i he descobert (ho desconeixia totalment) que és una de les estampes més típiques de la ciutat.
Hi ha diferents llegendes sobre el seu origen. Una d’elles diu que fa molts anys va morir un president molt estimat pels habitants de Dublín i aquests van pintar totes les portes de les cases de color negre com a símbol de condol però, com ja se sap, els dublinesos tenen fama de veure molt i resulta que els homes quan tornaven dels pubs a la nit -una mica beguts- s'equivocaven de porta i entraven a casa d'una altra persona; aleshores les dones, fartes que això passés, van decidir que pintarien les portes de diferents colors perquè no s’equivoquessin més . En altres llegenda canvia el fet desencadenant, però bàsicament totes coincideixen en la seva funció de punt de referència per trobar la pròpia casa quan hom torna del pub una mica “perjudicat”.

A banda de la curiositat, la imatge de les portes m’ha fet pensar en totes les portes que anem travessant al llarg de la nostra vida; portes obertes que ens mostren camins i que travessem decidits; portes que resten tancades i que no gosem obrir, com si no fossin per nosaltres; portes que després de travessades deixem obertes, convidant tothom a acompanyar-nos en el viatge; d’altres que tanquem al nostre pas, no sé si per no tornar o per assegurar-nos de fer sols el camí; portes per l’esperança; portes en els nostres murs personals que durant un temps -quan en nosaltres tot és possible- resten obertes de bat a bat i que poc a poc anem tancant amb baldons i tanques.

En algun lloc he llegit que un cop soms conscients de quines portes hem de travessar i quins camins hem de caminar, ja no val no fer-ho.
Així que, ja sabeu, endavant les atxes, obrim les portes i caminem! 


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada