> Univers madur: Travessant el túnel

25 de juliol de 2012

Travessant el túnel


Aquest túnel, que ara sembla poc més que una cova, era abans (anava a dir fa uns anys però m'acabo d'adonar que ja en fa molts d'anys), la porta d'entrada al meu poble.

Un cop passat el túnel quedaven només tres revoltes per arribar-hi i, a més, la carretera s'acabava poc més enllà, de manera que el túnel era com la porta de l'armari de Narnia: l'entrada al món de les vacances, la retrobada amb els amics del poble, les festes i els tonteigs d'estiu.

De tornada tenia -evidentment- el sentit contrari: l'adéu als amics i als més amics, a les estones divertides i als avorriments en grup, a les nits al Loreto i els matins al Pozo; en el meu cas tancava un parèntesi gairebé sense continuïtat durant l'any, fins el proper estiu.

Ara que la carretera passa per fora i no s'acaba al poble, el túnel ha deixat de ser aquesta porta màgica i ha esdevingut destí de passeigs nostàlgics. 


En passar per dins seu i redescobrir-lo tan petit, una no pot evitar pensar en com ha passat el temps, ni tampoc enyorar una mica aquella màgia que amagava travessar el túnel.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada