> Univers madur: Coneguts anònims

6 de juliol de 2012

Coneguts anònims

Amb motiu de la mort de Toni Nadal vaig llegir, en més d'una de les moltes notes de condol que corrien per la xarxa, que encara que no el coneixien personalment, el trobarien a faltar perquè diàriament es colava a casa seva i, d'alguna manera, ja formava part de la família i s'asseia amb ells a taula a l'hora dels àpats.
Avui, anant cap a la feina, m'han vingut al cap aquestes paraules.

Quan vaig a treballar passo per alguns carrers amb casetes baixes, amb pati i aspecte humil, que contrasten amb els edificis de pisos que les envolten i ofereixen una imatge gairebé anacrònica.  A la porta d'una d'aquestes casetes m'hi trobo cada dia -estiu i hivern- dos avis alts, eixuts i amb força anys que s'asseuen al carrer a veure passar la gent.  Segons l'hora (acostumo a passar abans de les 8 del matí), algun dia encara els trobo parant les cadires, o en companyia d'una dona si fa no fa de la mateixa edat; potser un dia no hi són o n'hi ha un de sol, però al dia següent recuperem la normalitat.
Avui, m'he adonat que fa dies que un d'ells no hi és, i l'anormalitat de la situació m'ha fet pensar.  Cert que podria ser que algun problema de salut l'impedís sortir a prendre la fresca i el sol, o que aquest any hagués canviat d'hàbits i hagués marxat de vacances amb algun fill, però la seva avançada edat em fa témer un desenllaç més natural i una absència més definitiva.

I és aleshores que he pensat en tota aquesta gent que vèiem diàriament, que formen part del paisatge habitual de la nostra vida i sense els quals -malgrat desconeixem els seus noms i no interactuem amb ells conscientment- segur que la nostra vida no seria ben bé el mateix.  Són els nostres coneguts anònims.
Clar que després he pensat que també coneixem molta gent, amb noms i cognoms, que són perfectes desconeguts.
I és que això de les relacions, amistats, coneixences, desconeixences i anonimats, és ben complex.  O potser és que tinc el cap una mica espès, o la sensibleria una mica fluixa, o és que necessito unes vacances JA!


Color enmig del gris anònim  (Siscu Domingo)



 

2 comentaris :

  1. Una de les coses més curioses és com coincidim per temporades creuant-nos en desconeguts que ja passen a ser uns coneguts, com elements del paisatge.I com un dia, perquè ells o nosaltres canviem d'hàbits o rutines, deixem de veure'ls.
    I tens molta raó, de vegades ens són més familiars que algusnfamiliars. O, tibant més el fil: gairebé no acabem de conèixer mai ningú. Potser coneixerem més aquell famós de qui llegimtants comentaris a la premsa, o de qui hem llegit la biografia, que de molts que ens envolten diàriament. I potser arribarem a penetrar més en els pensaments més íntims d'aquell a qui hem llegit profusament que de molts "amics" amb qui no passem mai de converses banals.
    No crec que necessitis vacances per aquesta manera de rumiar, però si les agafes aviat, que les gaudeixis!

    ResponElimina
  2. Eduard, com dius, això de les coneixences és ben curiós, i el tema de les amistats encara més. Jo no tinc queixa dels amics, però hi ha amics i "amics".
    Encara em falta una mica per les vacances, però les agafaré amb ganes ;)
    Bon estiu.

    ResponElimina