> Univers madur: Carabasses i castanyes

3 de juliol de 2012

Carabasses i castanyes

Tinc un amic molt especial que no té gaire devoció pels haikus i les tankes, sinó més aviat el contrari.
No és tampoc el primer que m'ho comenta.  Hi ha una certa opinió que això dels haiku és, una mica, una moda esnob vinguda de fora, una moda que sembla haver legitimat els versos curts i la pseudopoesia, com si fer poemes críptics ja impliqués saber fer haikus.  Fins i tot l'he vist definit com "el sonet del dropo" (José Luis García Martín).
La veritat, però, és que això dels gustos és molt personal.  A mi m'agraden els poemes curts, de versos curts i sense rima formal, així que em sento còmoda amb els haikus i les tankes, tot i que sovint en llegeixo que no em diuen res (també em passa amb altres lectures).  És un exercici difícil aconseguir dir alguna cosa en tan poques paraules i respectant una certa estructura; és tan difícil que sovint el resultat és un pèl decebedor.  Entretant, però, és divertit fer provatures que no van enlloc més; anar practicant i, poc a poc, millorar.

Un dia el meu amic em va confessar que, en llegir un haiku, havia pensat que el haiku és a la poesia com Halloween a la castanyada. :-)  Com jo sóc de castanyes i panellets i em fa una certa ràbia això de Halloween (i ell ho sap), em va fer molta gràcia la comparació perquè la vaig trobar molt gràfica.  Així que avui, que havia pensat recollir en un apunt els darrers nipoReptes, li dedicaré totes aquestes carabasses, amb la voluntat de seguir compartint castanyes.

 
Niporepte 40: El vol de les paraules

Brollen dels llibres
fràgils mots de llibertat.
Lletres alades.

Photobucket
Niporepte 38: Arc(s) de Sant Martí

El cel s'irisa
amb llàgrimes de pluja.
Arcat somriure.



Niporepte 27: Greta Otto

Finestrals alats
per ormejar de vidre
la papallona.

Photobucket
Niporepte 39: París

Follow me

Amb dit de ferro
el camí assenyala.
De París al cel.


Niporepte 26:  Sargantana

Indiscreció

Sota pàmpols d'or,
a recer d'una soca,
el món em miro.


Niporepte 25:  Rosa i espines

D'amor eixuta,
sagnants llàgrimes plora.
Rosa ferida.

Photobucket
Niporepte 24: Jameos del agua

Miracle

En aigües fosques
s'emmiralla la vida.
La llum: miracle.

Photobucket
Niporepte 20

Salabror

Sorra de platja.
Fulgent ombra de cossos
que esborra l'aigua.
Amb petons salabrosos
llepa la pell l'escuma
.

Niporepte 16:  Kènia

No vull ser rei

Tot sol em llevo
en infinita plana.
Rei de no res.
De què em val el rugit
si ningú no tremola?


Niporepte 15:  Dones rentant roba a la vora del riu

Jou

Renten la roba
vora el riu vinclades.
I l'aigua, corre.

 

2 comentaris :

  1. Con haikus o con poesia, eres un Sol.

    ResponElimina
  2. Sospito que, com en tot, poden fer-se haikus fent el dropo, o no. I llegir-los fent el dropo, o llegint de veres i mirant de penetrar-hi en el seu interior. És a dir, un pot ser falsament críptic, o pot en canvi arriscar-se a fer el salt sobre el buit amb la poca ajuda de la síntesi que implica l'esquema de l'haiku.
    Bonics haikus, aquests...

    ResponElimina