> Univers madur: Disset anys només

31 de juliol de 2012

Disset anys només


Avui Roger fa 17 anys.

Recordo que quan jo tenia catorze anys em semblava que 17 era l’edat perfecta.
Potser era que els disset tenien el punt de ser prou gran sense ser-ho del tot, o potser era que tenia algun amic de 17 anys especialment atractiu, o potser era només una fixació absurda, però sí, he de dir que 17 era (i és) una edat que sempre m’ha semblat meravellosa.

Avui Roger fa 17 anys.
Disset anys cantaires, esportistes, estudiosos, compromesos, divertits, il·lusionats, murris, optimistes, geniüts, somrients, amorosos, enfadosos, ...


I en dir “disset anys” em ve al cap la cançó de Lluís Llach, però no voldria pas que fossin aquells disset anys.  Sé, però, que és una cançó que li agrada molt, així que aprofitaré per “versionar-la”.

Disset anys només
i jo, més gran;
gelosa (i orgullosa) de la llum dels teus ulls,
et vull ben obertes les parpelles,
que guardis sempre aquesta llum
i esdevingui llampecs i empenta.

Disset anys només
i jo, més gran;
envejosa (i embadalida) de tan jove bellesa,
et vull els membres forts i sans;
i que el teu cos deixi record
i que cada nit -i cada dia- aprenguis a estimar.

Disset anys només
i jo, més gran:
gaudeixo (i nodreixo) el teu amor,
i et vull amics i companys,
i amors i primaveres.

Moltes felicitats, gegant petit.  Per molts anys.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada