> Univers madur: De tot, massa

12 de juny de 2012

De tot, massa

Havia començat un apunt amb aquest títol per explicar-vos que estic massa sorpresa, massa astorada, massa indignada, massa enutjada, massa fastiguejada, massa decebuda, massa....  Uf!, massa de tot, quan intento digerir aquesta actualitat que ens ha tocat viure, en aquest país de pandereta, amb aquests polítics tan fatxendes i aquests empresaris i banquers i directius en general tan preparats per parar la mà (o millor diria per ficar-la on no toca) però tan poc disposats a assumir les seves responsabilitats (per les quals, tot s'ha de dir, també han cobrat massa).

Però avui és el meu aniversari i he decidit que no toca fer aquest apunt.  Perquè d'algunes coses, com d'amor, família, amistat, records, felicitat i ganes de viure, no se'n té mai massa, però jo en tinc força; i això -com diria alguna publicitat- no té preu.

Crec que avui no puc sinó sumar-me a una cançó -gairebé tan antiga com jo- que és una mena d'himne vital, just, agraït, humanista, i que m'agrada molt i em trasllada a una certa època.
Amb paraules, veu i música de Violeta Parra, gràcies.



Gracias a la vida

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me dio dos luceros que, cuando los abro,
perfecto distingo lo negro del blanco,

y en el alto cielo su fondo estrellado
y en las multitudes el hombre que yo amo.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado el oído que, en todo su ancho,
graba noche y día grillos y canarios;
martillos, turbinas, ladridos, chubascos,
y la voz tan tierna de mi bien amado.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado el sonido y el abecedario,
con él las palabras que pienso y declaro:
madre, amigo, hermano, y luz alumbrando
la ruta del alma del que estoy amando.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado la marcha de mis pies cansados;
con ellos anduve ciudades y charcos,
playas y desiertos, montañas y llanos,
y la casa tuya, tu calle y tu patio.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano;
cuando miro el bueno tan lejos del malo,
cuando miro el fondo de tus ojos claros.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto.
Así yo distingo dicha de quebranto,
los dos materiales que forman mi canto,
y el canto de ustedes que es el mismo canto
y el canto de todos, que es mi propio canto.

Gracias a la vida que me ha dado tanto.


2 comentaris :

  1. Feliç aniversari, ninona!
    Demà podràs retornar a l'estat natural d'aquests dies foscos.

    ResponElimina
  2. gràcies miquel.
    intentaré, però, mantenir-me a resguard d'aquests dies foscos, que fa una mica de ràbia que sembli que no puguem ni riure.
    una abraçada

    ResponElimina