> Univers madur: Rimant campanes de tarongina

26 de maig de 2012

Rimant campanes de tarongina


 
Avui vaig de boda.

Xavi i Ampai es casen i converteixen La Puebla en una festa.  Una festa amb repic de campanes i aroma de flors de tarongina.

Trobo que les bodes són, de les festes "socials", les que més il·lusió fan.  Si, a més, es casa una parella especialment propera -Xavi és el meu germà petit-, aleshores ho vius d'una manera especial, gairebé com si fos la teva pròpia.



No crec que hi hagi cap possibilitat que l'Ampai llegeixi aquest apunt abans de casar-se, així que ja puc dir que Marc (el meu fill gran) fa de padrí i això vol dir fer el vers per donar-li el ram a la núvia.
No us penseu que és cosa fàcil.  Pel Marc ha suposat llegir molts poemes de noces per descobrir que en realitat cap poema ja fet et serveix per dir exactament el que tu vols.
El vers que ha fet quedarà de moment entre l'Ampai i ell, però jo els hi voldria dedicar un poema de Narcís Comadira que és un prec de noces i que m'agrada molt.


prec (en les noces de S i M)


Ara que l’amor us porta
l’un cap a l’altre i que sembla
que el món ja no hi ha res més
fora d’aquest obsedir-vos
per poder tenir-vos sempre,
jo vull fer un prec als Celestes;
que ells us guardin de tancar-vos
al tris redós solitari
on l’Amor es desvirtua,
que ells us facin solidaris
del gran corrent de la vida,
generosos en la carn,
que a l’esperit dóna força,
i generosos de cor,
que a la carn dóna sentit.
Que allò que el Temps, que és voraç,
s’afanya a voler menjar-se
-fidelitat, alegria...-
vosaltres, amb força doble,
corrent més que ell, estimant-vos,
pugueu dur-ho al seu esclat.
Així el goig dels vostres cossos
en aquest Juny tan pletòric
serà de l’Amor penyora
en un Juny solar i etern.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada