> Univers madur: i més abraçades

21 de maig de 2012

i més abraçades


Quan ahir Roger va llegir l'apunt Abraça'm, em va dir:  ohhh! com quan erem petits i et dèiem abraça'm i tu ens cantaves Abrázame amor, abrázame.

Quan m'ho va dir, vaig recordar de cop aquell fragment de cançó, poc més d'una frase, que els hi repetia mentre els abraçava, que era com un ritual entre nosaltres i que -em vaig adonar aleshores- no sabia d'on havia sortit.  Així que m'hi vaig encomanar a sant google i la vaig buscar i he descobert que la cantava el Bertín Osborne.  No he reconegut la resta de la cançó, però sí la tornada, i no em puc resistir a posar-la aquí per no perdre-la (sí, sí, ja ho sé, terrible, però mira...).


I és que això de les abraçades està poc valorat.
Una abraçada és una expressió amorosa, una mostra d'emoció desbordada -o continguda-, una explosió de goig, una medicina contra la tristesa, un esparadrap pel dolor, la gasosa contra l'abatiment o la desolació, un regal de confiança, una forma muda de dir: aquí estic, amb tu. 

A vegades, en créixer, perdem l'espontaneïtat de l'abraçada, o la reservem per moments més íntims, com si ens fes una mica de vergonya.  Sort que de tant en tant algú ens recorda el seu valor.
I sinó, mireu que vaig trobar dissabte tot passejant per El Puig (València) mentre esperàvem l'actuació de G'n'duls al concurs de Musicaula.




2 comentaris :

  1. Ara, per casualitat, he entrat en aquest bloc i m'ha cridat molt l'atenció. Per uns moments m'hi he sentit tan identificada amb tot el que havies escrit sobre la pau o tranquil·litat que dona haver arribat a un estat i edat; i he pensat que en part aquests són els meus sentiments, sentiments que a vegades, qui no ha passat per un cert camí, i no ha valorat el que té o ha tingut, no pot saber què és i què se sent.
    La vida ens porta sorpreses, per exemple aquesta. Mai hauria imaginat aquesta troballa.
    Jo també publico a RC, el meu pseudònim és Materile.
    Una abraçada de tot cor.
    Maria Teresa Galan (Materile)

    ResponElimina
  2. Maria Teresa, tots som una mica el resultat del camí que hem anat fent.
    Aquests dies estic una mica "desconnectada", però et buscaré per RC i ens anirem llegint.
    M'agrada que t'agradi el bloc.
    Una abraçada.

    ResponElimina