> Univers madur: Barcelona Poesia 2012 (dies 5 i 6)

13 de maig de 2012

Barcelona Poesia 2012 (dies 5 i 6)

Diu una dita popular que "L’home proposa i Déu disposa", que ve a ser  com dir que no sempre les coses van com un havia pensat.
Ahir em vaig llevar amb la intenció d'assistir al Concurs ARC de rapsodes 2012 però... quan les coses no poden ser, no poden ser.  Així que només vaig poder fer un cop d'ull a la sala, tot just per sentir les primeres paraules de la Sílvia Romero, veure la gent que hi havia anat, i reconèixer algunes cares conegudes entre la concurrència.
Aquesta tarda, una passejada per alguns blocs amics i per les pàgines de l'ARC m'han servit per fer-me una idea de com havia anat l'acte, i quedar-me a l'espera d'alguna crònica sobre el dinar que estava previst fer després.

Deixo aquí alguns enllaços:
 
Amb tot, vaig sortir de casa amb uns quants poemes perquè no he dessistit d'enganxar-los pel carrer. 

En la foto de la dreta, el Centre Cívic Cotxeres Borrell i, a sota, alguns dels poemes penjats; aquest cop tots trets del poemari Tensant el vers, perquè la poesia social és necessària.




Per si a algú li venia de gust afegir-s'hi, vaig deixar també uns quants post-it buits.
S'animaria algun poeta espontani a penjar un poema?


Doncs sí.  A mig matí he sortit a fer un volt i faltaven alguns poemes que havia penjat jo, però també hi havia un de nou, sense autor, que jo no coneixia i que deia:
El silenci que s’escampa en la nit
és el preludi de pensaments
que es claven en les parets nues
Una ràpida recerca per la xarxa m'ha permés trobar el poema original, descobrir que l'autora era la Montserrat Abelló i que formava part del poemari El fred íntim del silenci.

Estic contenta.
No només he descobert un poema que no coneixia sinó també un bloc ple de discos i llibres, que és on he trobat el poema sencer que us deixo a continuació.

EL SILENCI

El silenci que
s’escampa en la nit
és el preludi de pensaments
que es claven en les parets
nues, on els ulls
cerquen signes
inequívocs que els guiïn
enllà de tants dubtes.
I voldries posar-hi
paraules. Però es
mostren esquives,
ara ocultes al fons
d’aquest jo que,
de sobte, se’m fa estrany.
Montserrat Abelló

2 comentaris :

  1. e seguit amb entusiasme les teves cròniques del certament, ja que no hi he pogut ser-hi. Vaig poder passejar-me per la Fira de la Música al carrer de Vilaseca, això sí, una experiència molt recomanable. Fent boca per la Fira del cisc de carrer Trapezi que comença aquesta setmana a Reus!

    ResponElimina
  2. Música i circ, quins caps de setmana més alegres, Eduard!

    ResponElimina