> Univers madur: Amb el cor arrelat als orígens

4 de maig de 2012

Amb el cor arrelat als orígens

El meu pare és de la Puebla de Arenoso, un poble petit petit de la comarca de l'Alt Millars, a Castelló.  Clar que quan ell era petit petit, el seu poble era molt més gran que no pas ara, però com ha passat amb molts altres pobles, els fills del poble van marxar per prosperar o, si més no, per guanyar-se la vida i ara el poble és petit petit i hi viu poca gent i menys jovent.  No és fins que arriba el bon temps, quan els fills que en el seu dia van marxar -ara jubilats- tornen a casa seva, als seus carrers, als seus horts, que el poble comença a ressorgir; i no és fins ple estiu, quan els fills i néts dels fills que en el seu dia van marxar -encara estudiant o treballant- van per recuperar amics, festes i vacances, que el poble arriba a la seva plenitud.

He dit que La Puebla pertany a la província de Castelló, però en realitat el seu cor i una mica el dels seus fills sempre ha estat més arrelat a Aragó.  Potser és per això que a La Puebla toquen més la bandúrria que la guitarra, i que una missa baturra o una ballada de jotes són garantia d'èxit en les festes del poble.  Potser és per això que jo recordo de sempre les cintes de jotes a la guantera del cotxe, i que quan el meu pare -cantaire de mena- vol celebrar alguna cosa o fer una dedicatòria, ho fa a ritme de jota.  Em va cantar una jota el dia que em vaig casar, i ho va fer en el casament de les meves germanes, i estic segura que, per poc que pugui, ho farà també quan d'aquí uns dies es casin Xavi i Ampai

I és que els orígens, allò que mamem dels nostres pares i dels nostres avis, allò que vivim de petits i de joves, ens arrela el cor; i al llarg de tota la vida anem enriquint aquestes arrels amb altres vivències, les anem vestint amb altres colors i altres músiques, però mantenim el cor arrelat als orígens.
Avui el meu pare fa 79 anys i voldria haver-li dedicat una jota especial, però n'hi ha tantes que no n'he sabut triar una en concret.  Així que posaré uns vells coneguts que feia molt que no sentia i que formen part d'una època de la meva vida; una època sens dubte deguda als orígens en què s'arrela el cor del meu pare i, de retruc, una mica el meu.

PER MOLTS ANYS!


2 comentaris :

  1. felicitats també al teu pare. Mon pare, que era aragonès, sempre s'emocionava escoltant una bona jota. I, per cert, quin goig recuperar La Bullonera!!!

    ResponElimina
  2. moltes gràcies Eduard. Veig que compartim alguns trets d'origen i també el goig de recuperar certs grups. Feia molts anys que no sentia La Bullonera, tota una reivindicació

    ResponElimina