> Univers madur: Un petit punt blau pàl·lid

18 de març de 2012

Un petit punt blau pàl·lid

Avui he anat a veure Voyager al TNC.  Ja us en parlaré de l'obra, però ara volia compartir un text de Carl Sagan que forma part de l'obra i que és un fantàstic text per reflexionar.

Fotografia del planeta Terra presa al 1992 per la sonda Voyager 1 quan estava a punt de deixar el Sistema Solar tot allunyant-se de Neptú, a una distància de 6.000 milions de quilòmetres de la Terra.

Això és aquí.  Això és casa nostra.  Això som nosaltres.  Sobre ell, tot aquell que estimes, tot aquell que coneixes, tot aquell de qui has sentit parlar, cada ésser humà que va existir, va viure les seves vides.  La suma de la nostra alegria i sofriment, milers de confiades religions, ideologies i doctrines econòmiques, cada caçador i recol·lector, cada heroi i covard, cada creador i destructor de la civilització, cada rei i pagès, cada jove parella enamorada, cada mare i pare, cada esperançat nen, inventor i explorador, cada mestre de moral, cada polític corrupte, cada "superestrella", cada "líder suprem", cada sant i pecador a la història de la nostra espècie va viure aquí – en una volva de pols suspesa en un raig de Sol.
La Terra és un escenari molt petit en una vasta sorra còsmica.  Pensa en els rius de sang abocada per tots aquests generals i emperadors per aconseguir la glòria i el triomf, i esdevenir amos momentanis d'una fracció d'un punt.  Pensa en les inacabables i cruels visites que els habitants d'una cantonada d'aquest píxel han fet contra els gairebé indistingibles habitants d'alguna altra cantonada; la freqüència de les seves incomprensions, l'avidesa per matar-se els uns als altres, com de fervent és el seu odi.
Les nostres postures, la nostra imaginada presumpció, la falsa il·lusió que tenim de la nostra posició privilegiada a l'Univers, són desafiades per aquest punt de llum pàl·lida.  El nostre planeta és una volva solitària de llum a la gran foscor còsmica que l'envolta.  En la nostra foscor, en tota aquesta vastitud, no hi ha cap indici que l'ajuda arribarà des d'algun altre lloc per salvar-nos de nosaltres mateixos. 
La Terra és l'únic món conegut fins ara que alberga vida.  No hi ha cap altre lloc, almenys en el futur pròxim, al qual la nostra espècie pogués migrar.  Visitar, sí.  Colonitzar, encara no.  Ens agradi o no, en aquest moment la Terra és on hem de quedar-nos. 
S'ha dit que l'astronomia és una experiència d'humilitat i construcció de caràcter.  Potser no hi ha millor demostració de la ximplesa dels prejudicis humans que aquesta imatge distant del nostre minúscul món.  Per a mi, subratlla la nostra responsabilitat de tractar-nos els uns als altres més amablement, i de preservar el pàl·lid punt blau, l'única llar que mai hem conegut.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada