> Univers madur: Estades a la lluna

13 de març de 2012

Estades a la lluna


Voldria ser fada per encantar-lo
i que preferís estar-se aquí,
en lloc d'estar-se a la lluna.
Li donaria la mà
per a que vingués amb mi.

He extret aquestes paraules del vídeo d'animació "Mon petit frére de la lune" i són part de l'explicació que una nena fa sobre el seu germà petit, que pateix autisme.  
 

Vaig descobrir aquest vídeo en la darrera sessió que hem fet a l'empresa per parlar del Teaming i saber-ne més del projecte Obrir-se al món que és el destinatari dels diners recaptats aquest curs 2011-2012.

Va ser una sessió molt interessant, enriquidora i emotiva.
Aquest tipus de sessió t'acosta als projectes més enllà de l'euro mensual que hi aportem gairebé sense adonar-nos; fa que sentis els projectes més teus i, sobretot, et permeten conèixer una problemàtica real que -si tenim sort- ens és llunyana.
A més, el fet de comptar amb testimonis "propers", companys de la casa que s'hi troben en aquesta situació, ajuda molt.  Segur que per molt que ens ho expliquin, si no ho passes, no et pots fer la idea de com és el seu dia a dia, però serveix, com a mínim, per plantejar-nos certs problemes o situacions que d'altra manera ni tan sols hi pensaríem.

Us deixo a continuació diferents fragments de la sessió per si voleu fer-ne un cop d'ull.  Paga la pena, perquè res que jo us expliqui pot transmetre la vivència personal dels testimonis ni de la gent implicada en el projecte.

Breu crònica de la sessió
L'Albert, que va exercir de mestre de cerimònies, va començar la sessió amb un breu recordatori de què és el Teaming i va incidir en la necessitat -ara més que mai- que tots fem Teaming, i en el mínim cost que representa.



L'Esther ens explicava -mitjançant un munt d'anècdotes- la seva experiència amb l'Alexandre i les dificultats que trobava per fer entendre -fins i tot a la gent més propera- quina és la seva problemàtica; comentava la soledat dels pares de nens discapacitats, no necessàriament per l'abandó de la societat o l'entorn, sinó per la pròpia naturalesa del problema; i feia la reflexió: "tenir un fill discapacitat és una putada", però un cop arribats aquí "mirem com ens recomposem".
També la Núria ens va parlar de la seva situació i del "procés de dol" que es requereix per acceptar-la; de com és possible riure i viure una certa "normalitat" en el dia a dia; del canvi que hom fa de certes percepcions i de les seves prioritats; i de la necessitat de comptar amb recursos per tothom que pateix aquestes discapacitats.



Vam veure el vídeo "Mon petit frére de la lune" -deliciosament tendre i emotiu- i a continuació Francesc Pellicer -com a pare del David i com a president d'Obrir-se al món- i també la Sílvia Virgili -com a monitora del Centre de Lleure-, ens explicaren el projecte de l'entitat i les activitats que s'hi feien en el dia a dia.



L'Antoni Pellicer -avi del David, incansable lluitador i valedor del projecte- va donar tot el protagonisme als "herois quotidians, diaris": els pares dels nens amb autisme, uns pares que "mai sentiran que el seu fill l'abraci espontàniament", uns pares que saben que el seu fill "no compartirà mai una carícia, ni un cos", uns pares que viuen amb aquesta angoixa tot i que no ho diuen.  També va denunciar que les necessitats de les persones discapacitades -en aquest cas l'autisme- no s'han de cobrir per la caritat o la bona voluntat de la societat, sinó perquè són uns Drets Humans a què tenen dret.  Us transmeto la seva reflexió, que faig meva:  "El món, sense solidaritat, és un món agre, un món nefast, un món en que un té poques ganes d'estar-s'hi.  Un món egoista, un món que no té en compte els que més ho necessiten, és un món que a mi no em complau."



I ja per acabar, l'Albert ens va tornar a instar a participar en el Teaming.   Ara som 571 adscrits.  Objectiu: arribar a ser-ne 1.000.


Si voleu saber més sobre l'autisme, potser també us interessarà el vídeo del programa "L'endemà: un fill llunyà" emès a TV3.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada