> Univers madur: Capcironejant

21 de març de 2012

Capcironejant


Esdevenen els capcirons dels teus dits
éssers diminuts que s'endinsen juganers
en les contrades humides del meu cos
i s'enreden en arrissades boscúries
i rellisquen per viaranys amagats.

Esdevenen els capcirons dels teus dits
etèries papallones que aletegen vibrants
i es debaten, presoneres de l'instant,
i es capbussen en pou càlid
i s'abeuren de l'elixir preuat.

Esdevenen els capcirons dels teus dits
carícia esperada i promesa complida.
La pell es fa seda i l'alè batec,
i el temps s'atura fins l'infinit,
                      i l'infinit es fa cos,
                     i pell,
                                         i dits.


3 comentaris :

  1. Et trascric el comentari que he deixat a RC:
    Amb el tacte dels capcirons anem seguint, primer -primera estrofa- paisatges d'una geografia salvatge, fecunda. En la segona estrofa el viatge és més sensorialment dispers, és un aleteig, un perfum, un sabor de reminiscències màgiques. Totes auqestes metàfores, brillantment enllaçades, ens deixen en la tercera estrofa en el tacte més directament descrit, però només per esdevenir, amb la respiració, una exaltació total, una experiència mísitca que esborra el temps, i fon el no-temps, el no-espai, aquest misticisme de sortir-se de les dimensions habituals de l'experiència, en el cos més bàsic. L'infinit es manifesta en el cos, la pell, els dits. O, el que és el mateix, el cos és manifestació de l'infinit.
    Preciós poema. Transcorre amb el ritme ideal i certament et transposta per aquest erotisme a les portes d'aquesta exaltació vibrant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Suerte tiene aquel al que va dirigido tan bonito poema. Precioso Ninona !!!

    ResponElimina