> Univers madur: Titelles i titellaires

28 de febrer de 2012

Titelles i titellaires


Avui a la feina parlàvem sobre els missatges derrotistes i espaordidors que ens arriben cada dia, de manera insistent i repetida, a través dels discursos polítics i dels mitjans de comunicació.  Dubtàvem de fins a quin punt són certs o es fan per aconseguir que renunciem al petit estat del benestar del que gaudim actualment, per tal d'intentar evitar que es compleixin tan aterradores perspectives.

Després en Narcís, bon amic, m'ha fet arribar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació Mediàtica" elaborada per Noam Chomsky.  No em puc estar de reproduir-les a continuació; segur que us són familiars. 

1. L'estratègia de la distracció
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants .  L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neuro-biologia i la cibernètica.  "Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real.  Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals" (cita del text  Armes silencioses per a guerres tranquil·les) .

2. Crear problemes i després oferir solucions.
Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució".  Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar.  Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari la reculada dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de la gradualitat.
Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, només cal aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius.  És així que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990:  Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents; tants canvis que hagueren provocat una revolució si haguessin estat aplicats d'un sol cop.

4. L'estratègia de diferir.
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura.  És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat.  Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament.  Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millor demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat.  Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat.
La majoria de la publicitat adreçada al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment infantils, sovint propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o un deficient mental.  Com més s'intenta buscar enganyar a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant.  Per què?  "Si un es dirigeix ​​a una persona com si ella en tingués 12 anys o menys, aleshores aquesta tendirà, amb certa probabilitat i per raó de la suggestionabilitat, a una resposta o reacció desproveïda d'un sentit crític com la pròpia d'una persona de 12 anys o menys" (veure Armes silencioses per a guerres tranquil·les) .

6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió.
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus.  D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser com més pobra i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors" (mireu en Armes silencioses per a guerres tranquil·les) .

8. Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat.
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...

9. Reforçar la autoculpabilitat.
Fer creure a l'individu que només ell és el culpable per la seva pròpia desgràcia, degut a la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços.  Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l'individu s'autodevalua i es culpa, cosa que genera un estat depressiu i, com a efecte subsidiari, la inhibició de la seva acció.  I, sense acció, no hi ha revolució!!

10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.
En el transcurs dels darrers 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent distància entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants.  Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament.  El sistema ha aconseguit conèixer millor l'individu comú del que ell es coneix a si mateix i això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un major control i un gran poder sobre els individus, superior al dels individus sobre ells mateixos.

1 comentari :

  1. això els hi fem en els clients en la meva empresa, que malparits que som xD

    ResponElimina