> Univers madur: Parlant de primaveres

25 de febrer de 2012

Parlant de primaveres




El diccionari empra una definició molt sosa per explicar la primavera:

Estació de l’any, entre l’hivern i l’estiu, que comença a l’equinocci de primavera i acaba al solstici d’estiu.
No ens parla de l'esclat de llum i color que suposa, ni de l'aparició de les flors i l'arribada dels ocells; no diu res del naixement o renaixement de vida que porta implícita, ni de les promeses que alberga; i calla sobre els sentiments normalment associats (què seria dels enamorats sense primavera?).
Però la primavera és tot això i molt més, i té una poesia pròpia i intrínseca.

Segurament aquestes promeses amagades, aquest esclat imparable i aquest renaixement implícit és el que fa que bategem com "primaveres" els moviments de protesta, aquestes onades de canvi i esperança que semblen despertar societats ben dispars però totes elles fartes de governs que governen d'esquenes al poble que els ha escollit o, si més no, a costa del poble que els està patint.
Primer va ser la "primavera àrab" i ara parlem de "primavera valenciana". Tant de bo totes les primaveres guardin la poesia de la primavera estacional; i donin fruïts, com fan les flors dels arbres fruiters; i no es desencantin i es perdin en un sense sentit. Tant de bo totes les primaveres sembrin la llavor d'un futur més digne i just; i que aquesta llavor tingui prou força per renàixer de nou malgrat els hiverns que ens toqui viure.

Tal dia com avui de 1977 va ser una altra primavera, amb gust de bocata de calamars i aspecte de nino gran, rosat i poc arrugat.  Avui en Xavier fa 35 anys i des d'aquí li vull desitjar tota la felicitat i que els seus dies tinguin sempre una mica de primavera.



1 comentari :

  1. la primavera és màgica!
    (els diccionaris no saben res de res...;)

    felicitats a tots dos!

    i visca la primavera que ja s'albira!

    ResponElimina