> Univers madur: De receptes secretes i anhels íntims

31 de gener de 2012

De receptes secretes i anhels íntims



Tenia ahir una conversa sobre la felicitat i me'n vaig adonar de com de difícil és, a vegades, ser feliç quan hauria de ser una cosa ben senzilla, un estat natural.
I no parlo de la felicitat associada a tenir tot allò que volem, ni a estar permanentment contents o trobar-nos bé; tampoc no parlo de no sentir dolor ni angoixa, o de no plorar una pèrdua ni sentir ràbia.  Parlo de la felicitat que neix de sentir-se bé amb un mateix, d'intentar ser coherent amb el propi pensament sense esperar que els altres hi pensin igual, de lluitar per seguir la pròpia ruta i saber trescar camins i trobar dreceres; però sobretot parlo d'una actitud vital que es nodreix de les petites coses de cada dia.

Sobre el paper, és fàcil.  Fins i tot corren per arreu un munt de receptes de la felicitat que barregen amor i bogeria, tendresa i optimisme, amistat i somriures i els deixen coure i reposar fins obtenir un feliç resultat.
Però amb aquestes receptes passa com amb les de cuina: mesures a consciència els ingredients; segueixes pas a pas el que diu el paper, llibre o llibreta; t'hi fixes en la foto per brodar la presentació; però no necessàriament aconsegueixes el plat esperat.  Sovint és pitjor, a vegades és millor, i sempre, sempre, és diferent perquè al final hi ha un factor personal i anímic que determina el resultat.

Jo crec que sóc feliç i tinc el ferm objectiu de continuar sent-ho.  No penso deixar que la pluja em mulli els somnis, ni que els dies grisos m'amaguin el sol; no vull que la ràbia em cremi la il·lusió ni que la crisi devaluï els somriures.  Penso continuar descobrint amoretes en gestos amagats, petons en les guspires dels ulls, somriures en les busques del rellotge i arcs de Sant Martí en els tolls del carrer.  I no vull deixar-me vèncer pels somriures benvolents ni pels que pensen que l'optimisme és una manca d'informació.
La felicitat és una actitud i una victòria que es guanya dia a dia, i jo m'hi apunto.

3 comentaris :

  1. jo també!
    m'hi apunto ara mateix...
    la felicitat és una actitud, una manera de mirar, una manera de sentir,... una manera de viure!
    i jo, no penso renunciar-hi...
    de cap manera!

    m'ha encantat llegir-te!

    ResponElimina
  2. Al capdavall és una qüestió semàntica, però en un post recent mirava de diferenciar l'actitud, la predisposició personal (un complex tema de temperament+caràcter) de l'estat temporal (per força ha de ser temporal i inestable). Li deia alegria a l'actitud i felicitat a l'estat. No podem aspirar a la felicitat perpètua més que en un estat de suspensió dels sentits (la que tenen els estats mentals alienats, sigui per qüestions psíquiques congènites, o sobrevingudes per accident o potser per estats místics molt avançats), però sí que podem usar l'alegria com a sistema d'afrontar les adversitats i esdevenir més feliços i més temps.
    Com bé dius, la felicitat s'ha de gunayar cada dia, i cada dia pot ser una victòria nova!!!
    Una abraçada i el millor desig que continuïs sent felic!

    ResponElimina
  3. m'agrada saber que n'hi ha gent disposada a ser feliç.

    felicitats i endavant!

    ResponElimina