> Univers madur: Esmolant les tisores

12 de gener de 2012

Esmolant les tisores

Aquests darrers dies me n'he adonat que les retallades ens comencen a afectar més enllà del seu efecte econòmic.


La foto (Auro te la tomo prestada) correspon a les rebaixes d'un centre comercial de Castelló i en veure-la, més que pensar en les rebaixes, he pensat en les retallades del govern (potser, com diu la meva cosina Auro, és que el govern les patrocina, o sinó fixeu-vos en les tisores).

També la Núria Pujolàs al seu bloc Miramelsmots ens parla avui de Retallades als somnis i en Jesús M. Tibau a tens un racó dalt del món retalla homenets, agafadets de la mà.

A Madrid, el Congrés aprova tirar endavant el primer pla de retallades del govern de Rajoy per reduir el dèficit i ho fa amb els vots de CiU i PP.  Per la seva banda, Mas explica les retallades catalanes argüint components ètics.
Tot val per remuntar la crisi, i ens deixem dir qualsevol cosa per justificar-ho.

El problema és que ara ja som tan conscients de les retallades; ens ho hem cregut tant, que són necessàries; les hem interioritzat de tal manera; que quan sentim a parlar, creuem els dits perquè les retallades siguin amb tisores d'ungles i no amb tisores de podar; i encara donem gràcies perquè no són, directament, amputacions amb destral (que tot arribarà).
I quan veig això em dóna per pensar que ens podrien donar a nosaltres les tisores, que potser valdria més tallar algunes mans (que n'hi ha un munt de lladres impunes en això de la crisi), o potser directament alguns caps (que també n'hi ha molts de "caps pensants" que l'han fet grossa -embolica que fa fort- i ara no tenen cap responsabilitat però sí les esquenes cobertes).

Res, no em feu cas.
No us deixeu retallar la felicitat, l'alegria i totes les coses bones, però tampoc no us deixeu retallar la ràbia i el crit.  No sigui que encara es puguin pensar que ens agrada què fan i com ho fan.



3 comentaris :

  1. El nivel de corrupción politica, judicial y empresarial es tan alto en este pais, que ya vemos normal todo lo que está pasando. Quizás tendriamos que estar todos en la calle clamando contra todos estos personajes y sin embargo vamos dejando que sigan haciendo de las suyas. Los trabajadores vamos a perder 'en su crisis' lo que tantos años ha costado conseguir. Nunca se debió bajar la guardia, pero con el falso estado del bienestar de los últimos años, nos hemos relajado demasiado y ahora nos están dando por todos lados.

    ResponElimina
  2. retallar paper sempre m'ha agradat; el paper de retallador, no.

    ResponElimina
  3. El meu pare, un bon executiu, sempre em deia, quan un té problemes econòmics de veritat no cal mirar les petites coses. Fes una gràfica amb els costos, mira el formatget més gran, allà és on has d'atacar.
    Però fer-ho seria anar en contra de bancs, caixes, polítics, lobbies, etc.
    Millor anar retallant petites (diuen ells, pq per nosaltres són grans) coses als ciutadans. Tot i que està comprovat que sumant aquestes retallades no salvem res...

    ResponElimina