> Univers madur: «Cuelgatús» quotidians (II)

5 de desembre de 2011

«Cuelgatús» quotidians (II)

                                                                         
          
Una mà dient-me adèu
i uns petons donats a l'aire.

Un cop de cap amagat
 - que sembla involuntari -
els empeny amb força
fins a mi. 


Petons donats a l'aire,
m'arriben dolços i enamorats.     

Promeses pel retrobament.
Carícies per passar el dia.
 

Petons a l'aire,
          que m'arriben.

 

2 comentaris :

  1. No entenc el títol. Què són els "cuelgatús"?

    Núria

    ResponElimina
  2. jejeje, Núria, això dels "cuelgatús" és una broma de casa.
    Són aquelles situacions que t'has d'acomiadar i no vols fer-ho, que sembla que has de fer un últim gest per mostrar el teu amor, que et vas girant pel carrer per si l'altre també es gira, que et resisteixes a penjar el telèfon encara que ja us heu dit adéu ... Segur que en coneixes moltes.
    Fa un temps van fer un anunci d'alguna companyia de telèfon en que una parelleta batia el rècord de "cuelga.. no cuelga tu.. tu primero.. no tu.. bueno.. no ya cuelga tu :)" i a casa es va quedar el terme "cuelgatú".

    I és que en el fons, sense ser-ne del tot conscients, tots tenim algun moment "cuelgatú" que fa les nostres relacions una mica més dolces i tendres.

    ResponElimina