> Univers madur: Jo t'estimo, tu ets meva, jo et mato.

27 de novembre de 2011

Jo t'estimo, tu ets meva, jo et mato.


El proppassat divendres 25 de novembre es celebrava el Dia Internacional contra la violència de gènere.
Els números aleshores ja eren estremidors: 54 dones mortes de les quals només 14 havien presentat denúncia (i una d'elles es va fer enrere).  Avui, però, aquestes xifres han empitjorat amb una nova víctima a Terrassa.
Fins quan?

La Llei Integral contra la Violència de Gènere recull mesures preventives, d'informació, atenció, drets laborals i protecció a les dones, però no sembla ser suficient.  I no ho és perquè necessitem actuar abans; no ho és perquè necessitem canviar algunes formes d'entendre l'amor, certes tendències i moltes actituds; no ho és perquè necessitem descobrir, creure'ns i transmetre que l'amor no és possessió, que les dones no són propietat de les seves parelles, i que els comportaments possessius i agressius no s'han de viure com una cosa normal.


Libre te quiero

Libre te quiero,
como arroyo que brinca
de peña en peña.
Pero no mía.
Grande te quiero,
como monte preñado
de primavera.
Pero no mía.
Buena te quiero,
como pan que no sabe
su masa buena.
Pero no mía.
Alta te quiero,
como chopo que en el cielo
se despereza.
Pero no mía.
Blanca te quiero,
como flor de azahares
sobre la tierra.
Pero no mía.
Pero no mía
ni de Dios ni de nadie
ni tuya siquiera.
 
Agustín García Calvo






2 comentaris :

  1. Bonitas tus palabras Pilar y bonito el poema en voz de Amancio Prada.
    Es posible querer sin poseer, nadie debe ser de nadie.

    ResponElimina
  2. Cert, és possible estimar sense poseir.
    No només és possible sinó que és l'única forma d'estimar i sentir-te estimat de veritat.

    ResponElimina