> Univers madur: Avui que sonen les campanes,

20 de novembre de 2011

Avui que sonen les campanes,


 “Mai preguntis per qui sonen les campanes: sonen per tu.”
Vaig llegir aquesta frase fa molts anys en la novel·la de Hemingway Per qui sonen les campanes, centrada a la guerra civil espanyola.   Després vaig saber que ell les havia recollit de John Donne que les va escriure el 1624 a la Meditació XVII de Devotions Upon Emergent Occasions.

Avui, a aquestes hores, a la vista dels resultats electorals -d'altra banda previsibles- m'ha vingut al cap enmig d'un profund desencís i, també, d'una certa ràbia.  No és pel canvi de color, que ja he dit que era del tot previsible, sinó per l'abstenció registrada.
Puc arribar a entendre el vot de càstig a un partit per la gestió de govern que ha fet; no hi crec en el bipartidisme com a úniques opcions polítiques i per tant trobaria lògic i desitjable que els vots s'haguessin repartit entre molts partits; però no ha estat així.
Sembla ser que com a societat ens hem desencantat de la nostra classe política i per demostrar-ho hem abdicat del nostre dret més irrenunciable com a societat -i crec que alhora la nostra responsabilitat- que és decidir qui volem que ens governi.  Perquè, ens ho creiem o no, ho vulguem o no, ens governaran i decidiran per nosaltres; i tothom que no ha anat a votar no li ha dit res als polítics (altra cosa seria si una abstenció elevada invalidés les eleccions), només ha facilitat la victòria de la majoria que sí ha votat.
I ara les campanes, sonaran per tots.

Passejant per la xarxa he trobat aquests versos (desconec l'autor):
Ja sento les campanes de dol
anunciant la boira que ve
a enfosquir la nostra existència.



En un altre àmbit, voldria fer esment de la celebració, avui, del Dia Universal de l'Infant.

No us penseu que aquest tema em fa sentir millor.  Fa 52  anys que l'ONU va aprovar la Declaració dels drets dels Infants i l'Unicef ha fet públic que 200 milions de nens de tot el món pateixen de desnutrició crònica.  Ja no parlem de temes de prostitució, explotació infantil i nens soldats.


4 comentaris :

  1. De totes maneres cal que sàpigues que la nostra llengua a València estarà representada a Madrid pel Compromís, un nou partit que ha tret un escó, per a moltes altres coses ens caldria uns altres partits però entre tots, doncs tot i que a efectes teòrico-pràctics tant en fa, però molts grups han estat representats, ací al meu país PP,PSOE,EU,UPD,Compromís. Quan normalment eren dos només, ja quelcom ha canviat, si més no la consciència si no ho ha fet la política pràctica.

    Una forta abraçada optimista.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Yo ya he pedido asilo político a Francia.

    ResponElimina
  3. Pues te recomiendo que no pases por mi blog de ninguna de las maneras.
    Adiós compañero o amigo.

    ResponElimina
  4. El que crec que és prou clar és que si volem canviar les coses, s'ha de fer des de dins, i amb l'abstenció no aconseguim res...

    ResponElimina